Biomechanical Toy!!

Com anem barbamecs!! Ja porteu tots i totes pantalons llargs? Ben fet.

Des de que hem tornat a la càrrega, la safata d’entrada del nostre mail està a petar de sol·licituds d’adopció, de matrimoni, de pagaments… però sobretot està a petar de peticions per a que parlem de certs jocs en concret!! I nosaltres, que ens desvivim pel nostre públic, ens morim de ganes de donar resposta a les vostres inquietuds.

Després d’imprimir tots els mails i ficar-los en un sobre (no tots junts eh, sinó malament), els vam ficar dins d’una piscina (sense aigua), ens vam embenar els ulls, i vam començar a pescar sobres amb la boca. Va ser una tarda esplèndida escolti!

Després de cardar el pena durant 45 minuts vam tenir un guanyador! La carta escollida era d’en Quim de Marmellar, que es moria de ganes de que parlem d’un joc kilòmetre 0, que fa unes dècades va rondar per les sales recreatives del nostre país i més enllà.

A petició del bo d’en Quim avui parlarem del Biomechanical Toy, quina bogeria de nom, oi?? Es tracta d’un run and gun produït per Zeus i publicat per Gaelco al 1995 (quin tros d’any cagundeu, ja no es fan anys com aquell), en el que encarnem al figura, al màquina, al gran Inguz, (una espècie de Màquinavaja) que serà l’encarregat de petar-se tot el món de les joguines per recuperar el pèndol màgic, que tenia el poder de donar vida a les joguines, però el trapella d’en Scrubby el va robar i el va utilitzar per donar-li vida a joguines més malvades que ma filla quan pren Apiretal. Si no el recuperem, el món de les joguines desapareixerà, així que vinga, a per totes!!

El joc va per feina ja que els enemics t’assetjaran des del primer moment, i tu amb la teva pistoleta els hauràs d’anar enviar al cel (o l’infern) de les joguines. La mecànica és prou senzilla, avançar i disparar, i aprendre els atacs dels enemics serà necessari per poder acabar amb tots ells. La varietat d’aquests i dels escenaris serà d’agrair ja que tot i ser un joc relativament curt (en una horeta aproximadament ja el tindreu) es podria arribar a fer avorrit si fos tota l’estona igual.

La música és força variada i tot i no tenir cap melodia brutal ni que t’arribi a l’ànima, aquest apartat el supera amb bona nota.

Com a punts forts tindríem la gran varietat d’enemics i escenaris, on tindrem joguines amb mala bava, dinosaures, ocells, plantes… una gran varietat de bestioles, i d’escenaris, que de memòria diria que n’hi havia 7 (número amunt número avall), ens trobarem des d’un tren en marxa fins a un castell endimoniat.

Un altre punt positiu a destacar i que durant la majoria del joc agrairem és l’alt nivell d’acció, on la tàctica tindrà bastant de protagonisme ja que l’ordre en el que acabis amb els enemics pot ser important a l’hora de sobreviure. Destacarem com a últim punt positiu aquesta foto que van posar de manera súper aleatòria i es van quedar ben amples fent-ho, clar que sí, fot la foto de la teva criatura que per això t’ha costat tant fer-la (bé fent-la t’ho passes bé ehhhh, el que costa és cuidar-la, hehehe)

Per contra, els punts negatius serien que de vegades hi ha massa acció sense control i sense lògica, només una brutalitat d’enemics que van a per tu al mateix temps. També està la falta de varietat en les accions del protagonista, ja que només dispara i salta, és cert que tens un atac especial però no hi ha varietat d’armes ni d’accions secundaries. I la veritat es que no tinc més punts negatius importants a destacar, bé pel Biomechanical Toy!!

Així que en resum i sense allargar-me molt més, podríem dir que un 6,5/10 seria una nota molt adient per aquest joc, que tot i que la jugabilitat sigui un dels punts febles, l’apartat gràfic i la gran varietat d’enemics i mons fa que valgui la pena jugar-lo de principi a fi.

Doncs apa, aneu pel sol que ja refresca i quan tingueu una estoneta doneu-li amor al Biomechanical Toy, que està molt ben parit!