Crashlands!!

Hola boneeeeeeeees!! Com estem? Jo molt bé, i no només perquè sóc un feliç de la vida, si no perquè gràcies a l’Albert (que escriu cosetes com aquestes) he gaudit d’un joc que m’ha agradat molt, molt i molt.

Potser el nom tira una mica enrere, dius “ui, Crashlands, sona a típic joc de mòbil d’aquests que et volen treure els quartos”, però no, en absolut. Crashlands és un joc que està disponible a Steam i per mòbil, i que val només 5 eurets, així que d’entrada pinta molt bé, ja que no te ni micro pagaments ni merdes d’aquestes modernes.

Crashlands és un joc que et posa en la pell d’una repartidora intergalàctica (com el Fry, la Lila i el Bender, de Futurama, si? Doncs això) que es troba tranquil·lament per la galàxia de camí a un altre planeta per fer una entrega, quan de cop i volta, PUM! Un alien dolent de collons, resident del planeta que sobrevoles en aquell moment, et para amb molt males intensions. D’entrada no saps ben bé perquè, i fins i tot penses que et deixarà en pau… però no. T’ataca brutalment, de tal manera que la teva nau comença a destruir-se i no pots fer res per evitar estavellar-te… tràgic, eh? Però tranquils, que això és només un joc i aquestes coses no passen a la vida real (…o si?…)

Així que, de cop i volta, et trobes amb l’objectiu vital de que et vinguin a salvar, però clar, COM MERDES ET COMUNIQUES AMB L’ESPAI EXTERIOR SI T’ACABEN DE REBENTAR LA NAU? Doncs bé, aquí està la gràcia.

A partir d’aquest punt començaràs a buscar-te la vida, recollint materials, objectes, lluitant contra les bestioles que et vagis trobant, creant nous materials per sobreviure en condicions, ah, i el més important, formaràs part de tots els merders que tenen entre si els habitants d’aquest magnífic planeta! A que és fantàstic??

Doncs apa, deu siau!!

(Cagundeu… nois i noies, he rebut amenaces des de les altes esferes d’osgc que m’obliguen a fer un article de puta mare, no com la merda a la que us tinc acostumats…)

EJEM… QUE ERA BROMA POMA!! Com que el joc m’està agradant tant, no us faré no cinc, no, sinó deu cèntims!! La casa per la finestra, escolti!!

Anem per parts:

Abans de començar, el joc et deixa triar dificultat, que està molt bé, ja que et trobaràs amb enemics realment durs durant el joc, així que des del meu punt de vista, recomano que poseu dificultat normal o fins i tot baixa, si no us voleu complicar massa l’existència. Perquè dic això? Doncs perquè el joc és MOLT llarg, però molt, i si has de jugar a un joc tant llarg, tenint en compte el ritme de vida que tots portem… millor que sigui fàcil de pair. Dic jo, eh? Que si us va la canya valtros mateixos!

Un cop triada la dificultat, ens posarem a la pell de Flux Dabes, la repartidora més xaxi de la galàxia, que anirà acompanyada de tot moment pel simpàtic Juicebox, un robot que s’encarregarà de custodiar els tres paquets que havies d’entregar  mentre tu t’encarregues de la resta. Aquest personatge bipolar, metal·lic i cabronet, tot i tenir molta força en els diàlegs, té força zero en els combats, ja que, directament, no lluita… ho dic perquè no et trobis en ple combat cridant PERÒ ROBOT DE MERDA, PEGA-LI CAGUN DÉU, PEGA-LIIIII!! Perquè no pegarà per molt que li cridis a la pantalla).

El joc es molt intuïtiu i fàcil de comprendre, així que no us caldrà ni tutorial ni merdes per l’estil (tampoc l’ofereix). Directament us trobareu en un món desconegut, ple de recursos, besties, i personatges molt i molt peculiars. Sense voler entrar molt en materia de l’argument (sóc l’home anti-spoiler), només us diré que hi ha 3 móns, molt grans que no cal que us poseu a descobrir com bojos, ja que les missions ja s’encarregaran de que ho feu.

En aquests tres mons, cadascun habitat per una raça diferent d’aliens, us trobareu amb líders estimats (com el d’aquesta pàgina), faccions enfrontades, companys desapareguts, manca de recursos o objectes perduts que tu hauràs de proporcionar o trobar… una quantitat brutal de missions, algunes de més elaborades i algunes de menys, en les que et veuràs recompensat amb objectes o “receptes”, ja que tu, mitjançant les taules de treball, t’encarregaràs de crear-te les teves armes, armadures, bombes, terres i parets per la casa, mobiliari, decoració, fer el teu hortet (el que vindria a ser farmejar)…. que no t’avorriràs, vaja.

El sistema de combat és prou bàsic, fàcil i només has de coneixer l’estratègia de l’enemic per saber quan atacar i quan apartar-te. El problema (si, hi ha un problema) és que l’acció d’atacar l’has de donar constantment (una apretada de botó = una hostia, pots deixar-ho en automàtic i que vagi fent, pero seria més avorrit i mortal), i què passa? Doncs que si estàs lluitant aprop de material recolectable (plantes, minerals) o aprop d’un altre enemic, pot passar (i passa) que mentre fugies del seu atac has passat a estar més aprop d’un altre objecte/enemic que del teu objectiu i et trenca la dinàmica de l’atac, fent que perdis el ritme i que es crei un caos d’un parell de segons que pot ser fatal. Com podeu deduir, he mort MOLTES vegades per aquest motiu… moltes.

Per si tot això que us acabo d’explicar us sembla poc, dir-vos també que el joc compta amb un sistema de mascotes! Sí, nens i nenes, podreu voltar per un món desconegut de la mà de la vostra criatura preferida!

Ho explicaré millor: els enemics es diferencien per espècies, els quals et donaran materials concrets d’aquella espècie i seràn més exclusius o més bàsics depenent del nivell que tingui l’enemic. Si és un figaflor o si és una mala puta salta a la vista, ja que aquí no hi ha nivells ni experiència, només hi ha aparença física. Si fa por, allunyat i no t’hi apropis fins que tinguis una armadura i arma com Déu nostru sinyó mana. Dit això, els enemics, de forma aleatòria, et donaran un ou, que combinat amb altres elements (ja te’ls dirà la taula de treball), et permetrà crear la mascota d’aquella espècie que alhora podràs evolucionar fins al seu aspecte més ferotge, una passada!

Hem parlat del funcionament, una mica de l’argument inicial, del funcionament de les mascotes i les taules de treball…. doncs anem a lo que miràvem tots a la hobby consoles, els gràfics i el so!

Començaré pel que menys m’entusiasma d’aquest joc, el so. Tot i tenir uns grans efectes de so, unes “veus” molt gracioses i una música “d’enemic final” molt xula (rollo xiptune), la música del mapa principal es massa ambiental. Tenint en compte que és on passes la majoria del joc, jo preferiria una música més animada, recordeu que el joc és llarg de collons, i una música que està però no està pot fer que acabis agafant els auriculars amb musiqueta de la bona hi juguis sense so.

Gràficament. Gràficament m’encanta, té uns colors i una presencia brutal, tot està ben fet, ben animat i ben parit, trobo un gran encert que hagin tirat per aquest estil gràfic i no per exemple el típic “retro modern” que, tot i no desagradar-me, s’estan popularitzant massa com a “recurs fàcil” i ja es fa avorrit. De veritat, el joc us entrarà per la vista només començar.

Una cosa molt important i que no hi havia pensat (gràcies Jon i Albert per recordar-m’ho) son els controls! I no perquè tinguin res d’especial, sino perquè com recordareu, aquest joc és per mòbil i pc… doncs bé… com dir-ho suaument… jugar-lo al mòbil és una puta merda. No ho feu, us fotrà l’experiència de joc de mala manera, ni ho proveu. Si teniu un mando pel mòbil, o una GPD XD (no sabeu que es? cagundeu… punxeu aquí i descobriu la millor consola Android en relació qualitat/preu del mercat!) o similars, feu-ho servir per jugar a aquest joc, ja que utilitza molts botons i és vital tenir-los fisicament per gaudir de l’experiencia que ofereix el Crashlands… les coses o es fan bé o no es fan, coi ja. Si el jugueu al pc no tindreu cap problema, ja sigui amb teclat i ratolí, amb mando… però si hi jugueu des d’un altre dispositiu, procureu evitar el control tàctil! Quedeu avisats!

Com que crec que no em deixo res important per comentar, aniré acabant ja… joc molt llarg, molt bo, divertit, colorit, amb molt sentit de l’humor i històries i situacions esbojarrades que faran que un joc que d’entrada sembla només de”recolllir cosetes i matar bestioletes sense sentit” sigui molt més que això. Crashlands és, sense cap mena de dubte, una joia entre les ombres, o com diria jo… un joc molt ben parit!!

Marc

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.