Sabieu que al 1990…

… Nintendo va celebrar el primer dels “Nintendo World Championships”?

Aquesta competició tenia com a protagonista (apart dels concursants) uns cartutxos fets exclusivament per aquest esdeveniment, que es va celebrar a 30 ciutats dels EUA durant 3 dies.

El campionat consistia en superar una sèrie de reptes en uns jocs concrets, i guanyava qui aconseguia la puntuació més alta en el temps estipulat.

Apart de celebrar-se a 30 ciutats diferents, també es diferenciava als participants per edat, sexe, i per si eren més lletjos que Miyamoto enfilant una agulla, que aquests quedaven fora directament… que és broma poma! Només per edat, fent que la competició fos més “equilibrada”.

Hi havia diferents premis, diners en metàl·lic, Game Boys (recordeu que als 90 eren la bomba), projectors… vaja, que arribo a ser un pare d’un petit noiet “made in usa” d’aquella época i l’apuntava al moment.

La competició en si consistia en jugar a tres jocs. Els jocs estaven “tallats” per ser utilitzats exclusivament amb aquest propòsit, i quan aconseguies l’objectiu del primer joc, es congelava la pantalla i passaves directament al següent. En aquest vídeo de qualitat lamentable podeu veure el funcionament del cartutx:

Si us heu aixecat envalentonats/ades i voleu provar a veure quina puntuació màxima sou capaços d’aconseguir, us podeu descarregar la rom (segur que ja sabeu d’on, piratots) i a fotre-li canya! En aquest vídeo podeu veure com s’arriba a una puntuació màxima de més de quatre milions i mig, poca broma!

A banda del concurs en sí, aquest campionat va causar molt rebombori, sobretot a dia d’avui, ja que els cartutxos que es van utilitzar, al ser únics, tenen un valor i preu desorbitats. Parlem de milers de dollars. Sense anar més lluny, l’últim, trobat en la típica caixa que guardes a les golfes i que no tornes a mirar mai més, es va vendre per 23.000 dollars… imagineu-vos.

Hi ha pocs, ja que es van fer expressament per a la competició i no es van comercialitzar, i els pocs que estan al mercat és perquè es donaven com a premi als finalistes, i es calcula que son uns 90.

També hi ha uns 26 de color daurat, però aquests eren uns premis otorgats per la revista Nintendo Power i no tenien relació directa amb el concurs. I ja sabeu que contra més exclusiu, més car i sobrevalorat, així que…

La majoria d’aquests cartutxos ja estan catalogats i ubicats, fent que trobar un sense estar-ho sigui una especie de miracle, però encara pot passar, així que us recomano que si sou propietaris d’alguna casa als EUA des de fa més de 30 anys i hi teniu unes golfes, aneu a mirar ràpidament el contingut de les caixes que tingueu allà… potser teniu un tresor amagat amb forma de cartutx de NES!!

Després del primer NWC, no es va tornar a celebrar cap  fins al 2015, coincidint amb el 25é aniversari del primer event, on es ja hi havia jocs de totes les époques i plataformes (de Nintendo, obviament), i al 2017 es va celebar el tercer, on ja va contar amb la participació de la nova (i estimada per un servidor) Nintendo Switch.

En les dues últimes edicions el format va canviar una mica en tots els aspectes, sense deixar de banda ni perdre l’essència l’idea original del primer event.

A dia d’avui no hi ha notícies de que es celebri un nou NWC, però després de mirar el calendari i una trucadeta rapida a Sandro Rey, hem arribat a la conclusió de que seria possible que al 2020, amb motiu del 30è aniversari, es celebrés el quart NWC, però en qualsevol cas tocarà esperar, i Nintendo ja dirà!!