Els jocs retro avui dia

Com ja sabreu, quan parlem de jocs retro ens referim a jocs que a l’actualitat ja no es produeixen, fets per a consoles que estan totalment discontinuades. Als que ens agrada jugar a aquests jocs tenim diferents opcions per a fer-ho. La més habitual és tenir la consola original: normalment segueixen funcionant ja que estaven fabricades amb bons materials i bé, tampoc és que tinguessin cap part interna que es pogués desgastar ni trencar amb facilitat.

SNES per dins, pot aguantar un atac nuclear

Però hi ha moltes més maneres de jugar-hi, fins i tot millorant l’experiència, i en descriurem algunes d’elles, remarcant-ne els punts positius i negatius.

EMULACIÓ

És el mètode més popular per la seva senzillesa i preu. Tenint un mòbil mig modern o un ordinador, no necessites res més per a poder emular consoles antigues. Bé, en teoria has de tenir el joc que emulis comprat en format físic, blah blah, però a la pràctica tothom es baixa qualsevol ROM d’internet.

Hi ha consoles millor emulades que d’altres. Per exemple, de Nintendo 64, per més bo que sigui el teu PC, sempre poden haver-hi bugs i glitches que depenen de l’emulador, no de la potència.

L’Aladdin de SNES, emulat a un PC

Tot i això, direm que en general, emular consoles antigues via software és la opció més pràctica.

A més a més hi aporta valor afegit, ja que a través dels mateixos emuladors (o plug-ins instal·lables a part), pots aplicar efectes gràfics i optimitzar l’experiència, fent que, tot i que el joc sigui antic, es vegi molt ben definit, en alta resolució, amb els píxels difuminats, etc.

En resum, és de les millors opcions per a jugar a jocs retro, ja que no necessites res d’especial, s’executa a hardware que probablement ja tinguis. Com a molt et caldria comprar un gamepad, i trobar un lloc d’on baixar les ROMs que no t’infesti el PC de malware 🙂

CONSOLES MULTI-SISTEMA

Una altra opció és aconseguir una d’aquestes consoles que tenen diferents connectors i accepten jocs de 2 o 3 sistemes. Per posar un exemple, la Retro Trio accepta jocs de NES, SNES i Megadrive. Aquest dispositiu executa els jocs a nivell de hardware, així que en teoria hi haurien de funcionar perfectament. La pràctica ens diu que hi ha bastants jocs que no funcionen, ja que en realitat la consola no té tots els components de les 3 consoles originals (imagina’t com seria de gros l’aparell), sinó que fan servir un SoC (System on Chip) per a simular-les.

La Super Retro Trio que mencionem

Són una bona opció si ja tens jocs de les consoles incloses i vols tornar-hi a jugar sense ocupar gaire espai, sempre que t’informis bé de si els jocs que tens són compatibles. També et pot ajudar a animar-te a comprar jocs que sempre t’hagués fet gracia tenir, o començar una petita col·lecció, qui sap!

CONSOLES MULTI-SISTEMA EMULADORES

L’última categoria, que és de la que més se’n parla últimament, són les consoles que també fan servir jocs físics (cartutxos), però que internament no es ‘llegeixen’ com en una consola antiga. El que fa és agafar tot el contingut del joc, bolcar-lo a la seva memòria interna, i a partir d’aquí emular-lo via software com tu podries fer-ho a l’ordinador (o Ouya, o mòbil, o…). En aquesta categoria hi cauen per exemple la RetroN5, o la Retro Freak. Les dues són compatibles amb: NES, SNES, Super Famicom, Genesis, Mega Drive, Famicom, Game Boy, Game Boy Color i GBA (ho he copiat de la web perquè no vegis xD). La segona a més serà compatible amb TurboGrafx i PC Engine.

RetroN5 i Retro Freak, conceptes ben similars

Aquí entra el concepte que per a alguns és polèmic. I és que aquestes consoles, tot i que necessitin obligatòriament els cartutxos per a funcionar, internament no estan fent més que el que podríem fer nosaltres baixant-nos la ROM d’Internet i jugant-la a qualsevol lloc. Així que la reacció inicial és “per a això em compro un Stick HDMI amb Android i faig el mateix per la meitat de preu”. I no els falta raó, perquè al final és el mateix. Pots aplicar-hi filtres gràfics, fer savestates, jugues en alta definició. Igual que faries al PC.

Però faré una llisteta de coses (excuses?) per les quals aquests sistemes per a mi són la millor opció, els seus punts positius:

– Al fer servir emulació, la gran majoria de jocs funcionen bé, no com les tipus Retro Trio.

– Ho pots connectar a la TV via HDMI i queda recollidet, no has de tenir engegat el PC si no vols, i no jugues a una mini-pantalla com la del mòbil.

– És compatible amb els gamepads de les consoles originals.

– Si no en tens, inclou un gamepad bluetooth. El clicky-clicky dels botons és discutible, però és molt pràctic i va prou bé.

– Et pot ajudar a estimular el teu Diògenes latent, fent-te comprant jocs que fa 20 anys potser volies i no vas aconseguir per algun motiu.

– Seguint amb aquest últim punt, pot ajudar-te amb l’aprenentatge de noves llengües (bé, japonès), ja que la consola és compatible amb jocs de totes les regions.

– Et pot ajudar a estalviar. Si l’idioma no et suposa un problema, el Super Mario Kart PAL val uns 20€, i el japonès 6€. Hi haurà coses que no entendràs, però tens 14€ no-gastats a la butxaca.

– I per a acabar amb l’ajuda, pot ajudar-te a jugar/descobrir sistemes que no tingueres en el passat. En el meu cas, jo no vaig tenir una Megadrive, i ara tinc alguns jocs d’ella i hi jugo. El mateix amb GBA.

– Al menys fins que actualitzin el firmware i ho capin, a la RetroN5 hi ha una manera de jugar a qualsevol joc que no tinguis (físicament) d’un sistema, creant un fitxer .ips contenint el joc PIRATA, i aplicant-lo sobre un dels cartutxos que sí tinguis (si t’interessa ens pots preguntar).

– Ah, això, pots aplicar fitxers de traducció .IPS als teus jocs. Posem que t’has comprat el Ultra Baseball Jitsumeiban de SNES, perquè ets molt fan del baseball i el joc costava 3€. Aquest joc és japonès i mai va sortir de japó, però amb un fitxeret .ips pots tenir-lo traduït i jugar-lo en anglès a la consola, de manera molt senzilla.

– Compatibilitat amb cheats. Pots afegir una base de dades de cheats a la consola (via SD, igual que els IPS), i jugar trampejant.

Com veus, m’agrada molt la RetroN5 😀 no és perfecta, té punts negatius (el plàstic amb el que està construïda és tovet tovet), però a nivell pràctic és el millor que es pot tenir. Si t’he convençut, pots comprar-la a Emere, bona gent. I sinó doncs res, gràcies per llegir-nos 🙂