Jocs molt animals

Com esteu Charmanders! Esperem que bé. Com ja sabeu, i si no us ho dic jo ara mateix, apart dels videojocs també m’agraden altres coses, entre elles, els animals! Cagundeu, mireu què maca està la meva Mimi jugant a la SNES!

És més macaaaaa…

Ara pensa en tots els jocs que has jugat a la teva vida… veritat que n’hi ha molts que estaven protagonitzats per animals? Que consti que em refereixo a animals animals, eh? No a coses com el Kirby que sembla un gos rapat amb sobrepes que s’ha empassat una bombona d’heli.

I el paio encara te gana… aquest Kirby no para!

D’alguns ja n’hem parlat en altres artícles, com Banjo-Kazooie o El Rey León, i hi haurà molts dels que no podrem parlar en aquest article perquè si no no acabariem mai, però considerem que són dignes de menció jocs tan divertits o importants en el món dels videojocs com Crash Bandicoot, Mr. Nutz, Bubsy, The Magical Quest de Mickey… en fi, un munt! Així que anem per feina!

Us pensaveu que Crash era una especie de gos “molón”? Doncs no, és un Bandicoot, un marsupial molt petitet típic d’Oceania… a més d’un se li acaba de caure un mite, eh?

Sonic

No podiem parlar d’animals en el món dels videojocs sense parlar de la mascota animal per excel·lència, en Sonic! Aquest eriçó blau ha protagonitzat i segueix protagonitzant molts títols, però potser els que més renom han tingut són els llançats durant l’època de Mega Drive i Mega-CD, títols tan ben parits com Sonic CD, Sonic & Knuckles o Sonic Advanced 3 (aquest últim va ser per GBA i va tenir molt bona crítica).

Per descomptat, també han sortit de més dolentots, o jocs d’altres estils, com de karts o pinball, però crec que on més ho peta aquest eriçó es quan l’hem de fer anar saltant i corrent com un boig metre recollim anelles i salvem animalets. Per si us interessa com li ha anat la vida a la mascota de SEGA en quant a vendes, heu de saber que entre jocs que protagonitza i els que no, se n’han venut més de 80 milions de còpies, més o menys les mateixes que vendrem nosaltres de “La Relíquia Perduda” el primer dia… no home no, que el nostre joc serà gratuït!

En fi, dubto molt que ningú de vosaltres no hagi jugat mai a un Sonic, però tan si no ho heu fet com si sou uns frikis del Sonic, busqueu 10 minuts de la vostra vida i foteu-li canya a aquest mític personatge!

Donkey Kong

Un altre pes pesant dels animals en el món dels videojocs és, per descomptat, en Donkey Kong. Ell és aquell mico gegant que a principis dels 80 ens llançava barrils com un mal parit, però que amb el pas del temps, quan van arribar els mitjans dels 90, va passar de ser un primat amb mala llet a ser el protagonista del joc que el va fer encara més conegut, el Donkey Kong Country de la Super Nintendo.

Si sumem el renom que va tenir al joc arcade dels 80 a l’èxit d’aquell joc de plataformes tan vistós, divertit i agradable de jugar, és normal que acabessin apareixent segones parts (tot i que per alguna raò no les protagonitzava ell), també per altres plataformes de Nintendo, i que fos un habitual dels jocs tipus Mario Kart, Super Smash Bros., Mario Party, etc. Fins i tot va tenir una sèrie de TV que a mi personalment m’agradava molt (ara potser la torno a veure i dic que es un trunyo gran com la catedral de Girona, qui sap).

Per descomptat i gràcies a les tres parts de Donkey Kong Country de SNES, Diddy Kong i companyia també es van guanyar el reconeixement entre el públic i fins i tot el Diddy va tenir el seu propi joc rollo Mario Kart (Diddy Kong Racing de N64, molt divertit!). Així que va, treieu el mico que porteu dins i foteu-li una bona viciada!

Starfox

Aquesta és una saga que personalment crec que li ha costat molt fer-se un lloc entre els grans de Nintendo. Al 1993 va apareixer Starwing, un joc que es caracteritza per ser el primer en tenir el Super FX, un xip que permetia oferir gràfics en 3D i que al 1993 va fer molta patxoca.

Aquesta saga protagonitzada per Fox McCloud està a cavall entre el shooter i l’aventura (excepte les versions retro, que eren només shooters), ja que depenent amb quin peu s’aixecaven és centraven en un estil o en un altre, tot i que el shooter espacial es el que més predomina. A mi, personalment, és l’estil que menys m’agrada. No per la temàtica, ja que la idea de quatre animalons en naus espacials repartint a tort i a dret em posa molt, més aviat és pels gràfics, ja que, i això és una opinió personal, el xip Super FX fa més mal a la vista que un altre cosa, al menys a dia d’avui.

En un món perfecte dissenyat per mi, a la època de la SNES s’hauria fet un Starfox tipus Metroid o Zelda amb ambientació espacial… uf, paro ja de pensar-ho que m’estic excitant, anem a parlar d’un altre joc!

Conker: Bad Fur Day

No podiem oblidar-nos de l’esquirolet més cabró! Aquest joc que en el seu moment va impactar en plan “què fot Nintendo fotent sang, drogues i insults?? Estan tarats??” no podia faltar en aquesta llista.

Amb un funcionament i uns gràfics clavats als de Banjo-Kazooie (Rare, tu abans molaves), el que feia destacar aquest joc era sens dubte aquest humor adult que gastava, ja fos en les converses o en les situacions en les que et trobaves.

No sé que més dir d’aquest joc ja que hi ha un crac que s’ha currat un text molt ben parit a la viquipèdia, no és tant malparlat com jo, però ho ha fet molt bé, què collons! Apart, us deixem un video de Youtube amb un dels enemics del joc… ja us aviso que és una mica… escatològic.. així entendreu la gràcia del joc. De veritat, n’hi ha per sucar-hi pa!

Ecco the Dolphin

Si eres un fan de Flipper, o quan penses en criatures marines et poses més calent que un camell amb febre, apart de tenir un problema bastant greu, aquesta part de l’article t’agradarà molt, ja que parlarem de l’Ecco the Dolphin! Aquest joc d’aventures publicat originalment al 1992 per la Megadrive (veieu com no només parlem de Nintendo? També li donem oportunitat a les minories!) està protagonitzat per un simpàtic dofí.

El pobre, mentre jugava amb altres dofins, de sobte veu com de cop i volta tot ésser viu del seu voltant es abduït des del cel! Menys ell, és clar! Arrel d’aquest succès, anem descobrint una anada d’olla brutal per part dels creadors d’aquest joc que encara estic intentant assimilar…

Cagun deu quan jo era petit, pillava el mando de la megadrive dels meus cosins, movia el dofí per la pantalla i deia “mira què maco tot”… hostia puta si llavors hagués sabut de què anava, crec que estaria en un racó tremolant i preguntant “perquè li passa això als pobres animals del joc!!”. Però bé, ja sóc adult i ara sé que era de mentida… o això és el que ens volen fer creure!

Si, sé que no us he dit gaire de l’Ecco the Dolphin, però es que tinc hora amb el psiquiatra, que aquest trauma no me’l trec de sobre ni amb 100 sessions… Abans d’acabar, vull recordar que tot el que escric es des de l’humor més innocent i sense voler ofendre a ningú… ja sé que la Megadrive no és una “minoria”… simplement… és com si fos la cosina lletja de la Super Nintendo. ODIEU-ME!! Hahaha, bona nit!