ARTICLE SORPRESA!! FELICITATS GERMANOT!!

Aquí tens el meu regal per celebrar que encara et queda un terç de vida, germanet. 40 anys ja mare meva nen. Felicitats de tot cor!

Per fora estàs fet una merda però mira quin somriure que tens, bandarra!!!

Ara fa dos anys i mig aproximadament sortia a la venda un joc. Un joc que a priori em va cridar l’atenció per la temàtica, però tot just estava començant la partida en el joc “Ser Pare Quest Story” i el nivell de dificultat era prou alt com per compaginar-ho amb d’altres. A més, feia poc em vaig passar un joc dels mateixos desenvolupadors, i l’estil de joc em semblava suficientment similar com per no desitjar-lo amb totes les meves forces.

Doncs des de fa dos anys, el meu estimat germà, que avui 25 de març fa 40 anys, va estar picant pedra durant mesos i mesos dient-me que me’l comprès, que era una compra obligada, que deixes de jugar a qualsevol altre cosa i que li fotés canya a aquest. Me’l recomanava amb tanta energia que em vaig plantejar fer-li cas, però el preu de la copia física em tirava una mica enrere, 50 euros. Amb això tinc molts bolquers, pensava.

“Vols aquestes dues birretes? DONCS COMPRA-TE’L JA!”

Penseu que aquesta recomanació ve d’un home (bé, un home per fora, que per dins és un nen petit que encara sagna pel nas quan veu uns pits) que, tot i ser el cap d’aquesta web, haver jugat com una bèstia a centenars de jocs, i ser el co protagonista de les mítiques Nits de Bartop, a dia d’avui no juga més que amb el seu ninot de carn.

EXACTE

Tot i així ell me’l recomanava tant fort que vaig acabar comprant-lo fa pocs mesos, i t’he de donar mil milions de gràcies per haver insistit des del més pur desconeixement, germanot, perquè l’he gaudit de valent.

De quin joc parlem, us pregunteu? Doncs del preciós, meravellós, deliciós, i estimadíssim… Hades.

L’Hades ens transporta a un món infernal on encarnarem ni més ni menys que al fill del déu dels inferns grecs, el carismàtic Zagreus. És un personatge, que ja us avanço, cau molt bé a ambdós cantons de la pantalla.

Zagreus, príncep de l’inframón i protagonista d’aquesta història, és un déu jove, amb energia i amb moltes ganes de tocar els nassos al seu pare, ja que l’objectiu del joc serà el de sortir de l’infern (àrea metropolitana de Barcelona) per conèixer a aquells parents que tens que viuen lo suficientment a prop com per a que hi hagi bon rotllo però lo suficientment lluny com per què només els vegis un cop l’any, és a dir, l’Olimp (resta de Catalunya), els quals no li cauen precisament bé al bo de l’Hades.

La cosineta, eh? Vigileu penya de comarques, que allà la dita la soleu complir força!! Ja sabeu, la de contra més cosins…

A tota la colla d’allà a dalt els hi fa molta il·lusió que els hi vulguis fer una visita, així que tots t’ajudaran a aconseguir la teva fita oferint-te els seus serveis, ja sigui amb millores úniques i especifiques de l’arma que duguis, millores de defensa, de vida, d’atacs especials… Cada escapada que intentis tindràs diferentes millores i diferents camins a escollir, fent que cada partida tinguis unes habilitats i recursos en concret.

Cada barqueta és un camí a escollir… augmentar la força del personatge, o fer-li una visita a la cosina? Quin dilema…

Hades, el teu estimat pare, no t’ho posarà gens fàcil, ja que tot i les millores ofertes pels teus parents, el camí serà dur. Quatre mons, amb el seu enemic final corresponent, t’esperen. Tot i que les pantalles estan predeterminades, mai sabràs exactament que hi haurà a l’altre cantó, fent que l’atzar tingui un paper protagonista i en funció de les teves decisions dependrà com es desenvoluparà la teva aventura. L’estratègia, doncs, serà força important a l’hora d’escollir quin camí triar.

Ara que us he fet cinc cèntims molt ràpidament del plantejament del joc, us faré uns mini apartats per explicar-vos una mica millor tot el que forma aquesta meravella:

ESTIL DE JOC
Hades ens endinsa en un món plegat de detalls visuals, on cada racó hi ha alguna coseta que et demostra que aquest joc s’ha fet amb molt d’amor, com jo aquest article. Estem parlant d’un roguelike però dels bons, ja que quan mors (moriràs molts cops, però ja es tracta d’això) tens ganes de seguir, de tornar-hi, de millorar al teu personatge i d’arribar fins al final. El joc en sí, gràficament parlant, està enfocat des d’una vista isomètrica des d’on controlaràs tots els enemics que t’aniran apareixent durant la teva aventura. Soc molt dolent fent vídeos a la Switch, però aquí us deixo un parell de vídeos de combats:

https://www.youtube.com/watch?v=e0cGSiNtxJU

https://www.youtube.com/watch?v=RGdiCithW-o

ELS QUATRE MONS
Us especifico una mica els quatre mons dels que us puc parlar sense dir cap mena d’informació que us pugui aixafar l’experiència. Per cert, jo el joc l’he jugat en anglès, així que si algun nom no us quadra segurament és pel tema de l’idioma.

Quines vistes…

– Tartarus, el primer món amb que ens trobarem, on anirem agafant confiança encara que estiguis on les animes son castigades i només coneixen el patiment. Trobareu poc volum d’enemics i a priori serà la zona més fàcil de passar-se.
– Asphodel, la zona més purament infernal en la que ens trobarem, on la lava reina sense oposició i els enemic ja començaran a no donar-te treva.
– Elysium, on l’eternitat és igual que els enemics que et trobaràs allà, llarga, dura i exasperant.
– Styx, últim món, on haurem d’aconseguir un objecte per arribar a l’enemic final, i aquest objecte s’amaga rere una de les 6 portes que et trobaràs… estàs molt a prop del combat definitiu però aquesta zona està plena d’enemics que et faran la vida impossible.

Aquí ens trobem a Elisyum repartint xarop d’estopa amb el nostre arc

ALTRES ZONES
Només nombraré una per no donar cap informació extra, i es tracta de la Casa d’Hades, que és on es desenvolupa la majoria de línia argumental, i que s’anirà desenvolupant cada cop que finalitzis una partida. Allà trobaràs un munt de personatges dels que et parlaré una miqueta a continuació (si no t’has cansat de llegir ja…) amb els que hauràs d’interactuar i amb els que tindràs una relació i unes converses que seran un dels motius principals pels quals voldràs seguir jugant.

Donant-li amor a la mascota de l’infern, com ha de ser

PERSONATGES DE LA CASA D’HADES
Hades, Nyx, Hypnos, Thanatos, Megaera, Dusa, Achilles, Cerberus… cadascun té la seva historia, les seves opinions, les seves pors, els seus secrets… Zagreus és un molt bon conversador i tothom en aquest joc te alguna cosa a dir. Mare meva he jugat més de 80 hores i ara tinc ganes de tornar-hi. JUGUEU-LO COI.

Una de les personatges amb més pes del joc? Una de les personatges amb més pes del joc.

PERSONATGES DE L’OLIMP
Zeus, Poseidon, Athena, Aphrodite, Artemis, Ares, Dionysus, Hermes, Demeter… tots seran encantadors amb tu, ja que sense ells no podries assolir el teu objectiu. Cada deu/deessa t’oferirà unes ajudes personalitzades, Poseidon ho farà amb ajudes relacionades amb l’aigua, Zeus amb els llamps… Amb ells, mai et sentiràs sol.

(L)

PERSONATGES SECUNDARIS
Achiles, Orpheus, Sisyphus, Eurydice, Skelly… Tots ells t’oferiran les millors missions secundaries del joc, així que us aconsello que parleu amb ells sempre que pugueu.

La Dusa ho te tot sempre impecable

OBJECTES
Nèctar, ambrosia, shadows, gemmes… hi ha diferents objectes al joc que seran necessaris per evolucionar la relació amb la resta de personatges, pagar les millores permanents d’en Zagreus, millorar les armes, desbloquejar missions secundàries, millorar l’aspecte la casa d’Hades…

Hosti, d’això no he fet cap foto, així que us deixo amb una de Torredembarra

MILLORES
Nyx, una personatge amb molt de pes dins del joc, t’oferirà el Mirror of night, on mitjançant les Shadows (podríem dir que és la moneda del joc), podràs obtenir millores permanents pel nostre estimat Zagreus que seran molt necessàries i que sense elles no podries arribar al final del joc (al menys jo no podria). Aquestes millores permanents son tan importants com resurreccions (bolets verds, per entendre’ns), pujada de vida, millora d’atac, d’especial, etc etc.

Vinga som-hi un altre foto a l’atzar però eh quina explosió guapa eh?

MISSIONS SECUNDÀRIES
Hi ha aproximadament una cinquantena, i engloba tot el ventall de missions secundaries que existeix. Vas des de les típiques de completar totes les ajudes que et pot oferir un Déu en concret o aconseguir totes les millores d’una arma en concreta, fins a importantíssimes i amb molt de pes, amb implicació de personatges secundaris i Déus.

Es que mira que m’agrada aquest joc eh… tinc tantes fotos que ja les estic penjant per penjar 🙂

CONSELLS

L’únic problema que li he trobat a aquest joc és que no hi ha cap guia, cap tutorial o cap explicació dins del joc que et faci saber per on anar o com. Vas aprenent com van les coses a mesura que ho vas deduint, i si hagués sabut certes coses des del principi segur que hagués evolucionat dins del joc d’un altre manera, així que us donc quatre consells que només cal que llegiu si teniu ganes o intenció de jugar a aquest joc.
– Dona-li nèctar a tots, tots, tots.
– Activa el God mode des del principi, a menys que vulguis ser molt molt bo i vulguis patir molt molt molt (jo el vaig activar a la meitat del joc per poder gaudir de totes les missions que em quedaven per fer)
– No gastis ambrosia ni diamants a la babalà. Ja sabràs/veuràs quan els pots gastar sense preocupar-te.
– No desesperis, tot acaba passant, el que passa és que has de fer mooooltes partides per arribar a fer-ho tot. Jo he deixat el joc a la volta 103, per a que us feu una idea.
– El God mode no modifica cap missió ni canvia l’argument, així que no ets menys per activar-lo (o això em deia a mi mateix)
– Aguanta fins l’epíleg, val la pena ja que és el final real argumental del joc, un cop fet, argumentalment ja no hi ha més a menys que no hagis completat alguna secundària que impliqui a personatges (jo he aguantat fins que un personatge torna a la casa d’Hades)

la casa d’Hades a vista de ratpenat

Hi ha moltes coses que m’he deixat de dir, però és que el joc és massa gran i profund com per poder parlar de tot. És millor viure-ho.

Lluita rebenta botons!

En resum, és un joc brutal, és el 4rt joc al que més he jugat a la Switch i hi seguiria jugant, la profunditat dels personatges, les relacions que tens amb ells i que tenen entre si, l’empatia que sents, la banda sonora BRUTAL, la gran quantitat i el carisma dels enemics, l’aspecte visual, els controls fàcils i intuïtius… no tinc punts negatius per aquesta meravella de joc, així que germà, GRÀCIES.

Espero que t’hagi agradat aquest regal que et faig, ja no per l’article en si, si no per publicar a la web, que segur que et fa més il·lusió que qualsevol altre cosa!!

Apa, qui vulgui saber més del joc, ja sabeu on soc!!