Metal Slug Saga

Com estem!! Espero que bé… i si no, cagueu-vos en la mare que ho va parir tot com un català quan paga un peatge (ho dic per experiència) fins quedar-vos agust i feu una partideta al joc del que parlarem ara, ja veureu que bé que us quedeu!!

Però la reviu d’avui no va d’un sol joc, va d’una magnífica saga que cagundeu és ideal per aquells dies en els que enviaries a tothom a pastar fang. Amb tots vostès, la millor saga de run and gun/shoot ‘em up del planeta, Metal Slug!!

Collons, és impossible parlar només d’un d’ells, ja que són bastant similars tant en aspecte com en diversió, així que vinga tu, farem un petit resum general de tots, que la casa es gran!

Ens posarem en “Mode wikipedia on” per fer-vos cinc cèntims sobre la seva història: a les oficines de SNK, per allà al 1996, es va muntar una orgia de cal Déu, equiparable a les de les de les pel·lis marranes d’aquestes que mireu. Tot el personal va estar involucrat en aquella barbaritat sexual, on van passar coses tan marranes i lletges que si ho posés aquí per escrit aniria a l’infern de cap. Doncs bé, al dia següent va venir la cigonya amb el resultat de tal atrocitat, i òbviament no portava un nadó petitonet i bufó… va portar un joc gamberro i mal parit anomenat Metal Slug!

Aquell joc ho va petar bastant, tant en màquina arcade com a la Neo Geo, d’aquí que a dia d’avui tingui tantes versions per tantes plataformes. I perquè ho va petar tant, us preguntareu? Doncs com que estic de bones, us ho explicaré.

Metal Slug és un joc carent de girs argumentals, de finals inesperats o d’uns gràfics que deixin al món amb la boca oberta. Aquesta saga ha arribat tan lluny per la seva màgia, per les seves animacions, per aquest sentit de l’humor que té, per l’equilibri entre la senzillesa i nivell d’addicció… que voleu més detalls? Vinga va!!

Metal Slug és un joc en 2D amb un plantejament molt senzill: matar sense que et matin. Començem el joc (no em centro en cap en concret ja que la majoria tenen el mateix plantejament) triant personatge, els quals normalment varien en funció del joc, però tots tenen aquest aire a “si em toques et faré coses lletges”.

Hauria fet una foto nova sense el “volum”, però com que sóc mig gilipolles, ho deixaré així i de passada us rieu una mica de mi.

Un cop triat el teu personatge i coneguts els controls, ja passes directament a l’acció. A partir d’aquí, depenent de la versió, ens trobarem que, o passem directament a un joc tipus arcade, sense “gravar partida” ni merdes, o abans d’entrar en matèria passem a un menú on podrem seleccionar missió, opcions, etc etc.

En aquest, que és el de GBA i li foto canya a la Retron5, pots triar missions, gravar i merdes d’aquestes modernes.

També està l’opció de jugar a la versió arcade amb un emulador i gravar partida amb l’opció de l’emulador, així t’estalvies començar des del principi tota l’estona, capsigrany! (En el meu cas, tinc l’emulador de MAME a l’iPad i amb la mini-recreativa iCade, de la que ja vam parlar, jugo com si fos una recreativa i gravo partida quan em surt dels nassos).

Aquí podeu veure l’Icade, lo puto emulador de MAME que lo seu m’ha costat omplir al meu gust, i … mireu què feliç que està fent piragüisme!

Bé, aqui ja ens posem seriosos, ja que pistola en mà començarem a disparar a tort i a dret a tots els enemics que ens trobem pel camí, ja siguin soldats, monstres, zombies, el que sigui! I és que gràcies al gran número de títols que tenim d’aquesta saga, podrem gaudir d’un gran número d’enemics, armes, escenaris, monstres, i situacions diferents, fent que cada missió sigui única.

Com ja he dit abans, gràcies als gràfics tipus “dibuix animat” (no he trobat cap definició més adient, cagun la santa mare del senyor) que té aquest joc, les animacions son brutals, i els moments en que ho apreciareu més serà quan utilitzeu el gran ventall d’armes que tindreu a la vostra disposició, amb les expressions facials i corporals dels enemics quan acabeu amb ells, i amb les explosions dels enemics finals i dels vehicles militars que hi ha.

Òbviament, aquests soldats no van a la babalà com uns tarats, sinó que estan a les ordres del General Morden, enemic principal de la saga. En els enemics, principalment militars, serà fàcil detectar les influencies de la segona guerra mundial que té el joc, tant en les seves vestimentes com en les armes o els vehicles militars que apareixen, apart de en la simbologia enemiga. Molt nazi tot.

Però al tanto, que no tot són nazis! Els enemics de Metal Slug son més variats que els plats d’un bufet lliure, i us podreu trobar àrabs, científics, japonesos, criatures monstruoses, mòmies, més àrabs, pirates, zombis, “marsianus”… una burrada d’enemics, vaja!

Apart, una de les coses que li dona aquest toc d’humor característic al joc, és que no tots els enemics us estan esperant com bojos en plan macarra de classe, sinó que alguns els trobareu llegint el diari, distrets, caminant (com ja heu vist a les imatges anteriors)… i de cop pam! tret al cap. Per mal parit.

I com li fotràs aquest tret al cap? Amb una pistoleta de merda i para de contar? Si home! A Metal Slug hi ha més armes a triar que al garatge d’un paio de Texas.

Durant la partida, tindrem el plaer de massacrar a tot el q se’ns posi pel davant amb armes tant xaxis com la Heavy Machine Gun, que es l’arma més utilitzada juntament amb la pistola i ve a ser un metralladora de l’hòstia, un llança coets, escopetes, llança míssils, granades, boles explosives, làsers, entre d’altres… Armes per a tothom!!

Aquestes dues m’encanten! Una pel moment headshot i l’altre perquè és… brutal!! 

En resum família, estem parlant d’un joc arcade 100%, digne de tenir a la carpeta dels vostres emuladors, comprat per les vostres consoles, o descarregat a les vostres tablets. Un joc, com diria jo, molt ben parit, molt divertit, ràpid, gamberro, colorit i ideal per desfogar-vos!! Apa, bon dilluns!!