Modding realitzat sobre una Super Nintendo

Hola companys i companyes, supose que com molts de vosaltres ja sabreu, des de fa alguns anys cap aquí s’ha anant ficant de moda una cosa coneguda com el modding sobre consoles. Aquesta moda consisteix, com molt be es pot deduïr de la paraula, en modificar una consola i fer-la diferent a la resta (sí, aquesta moda tan cridanera del tunning de cotxes a traspassat fronteres fins arribar al món de les consoles). Ara bé, el modding pot afectar tant al software de la consola, fent que una consola PAL puga correr jocs de regió NTSC, o bé, sols estèticament. En aquest cas, el modding que he realitzat afecta tant al interior com al exterior. Us presento la Super Nintendo Smaaaash!!!

Doncs bé, aprofitant aquesta expressió tant de la casa Nintendo, i ja que com a base del modding he decidit utilitzar una SuperNes, he arribat a la conclusió d’utilitzar-la per a ficar-li un nom més cridaner i guapo i així de pas donar-li un toc més personalitzat encara: Super Nintendo Smaaaash!!! Mola molt, no us sembla? Personalment m’encanta i així espere que us agrade a vosaltres també. Bé, i apart del nom tan xulo que li he ficat, que té aquesta Super Nintendo que la fa diferent a la resta? Us explique: normalment, quan la gent hi fa un modding a una consola i es decideix a tocar la part del software, com he dit més a dalt, el que es fa per norma general es llevar la restricció de regió i també el format de pantalla, passant de PAL a NTSC. Que que s’aconsegueix amb açò? Fàcil: açò permet a la teua consola retro que puga correr qualsevol joc siga de la part del món que siga, independement que la teua consola originàriament fora PAL i, al mateix temps, que la imatge que surt a la pantalla del teu televisor siga completa (sense les molestes franjes negres de dalt i de baix de les versions PAL) i que el joc siga un 20% més ràpid, tal i com eren originàriament els jocs en format NTSC i que en aquells anys, incomprensiblement, ens van llevar als europeus. I es això el que li he fet a esta Super Nintendo? No. Amb eixe mod ja tinc un altra SuperNes i una Mega Drive :). En aquest cas, he anat un poc més enllà i m’he decidit a convertir aquesta SuperNes en un fabulós centre de jocs retro en el que es pot jugar a pràcticament tots els sistemes dels ’90 i part dels ‘80: Super Nintendo, Nintendo, Mega Drive, Master System, Game Boy, Game Boy Advance, Mame, Turbografx, Game Gear, Atari 2600…us he ficat les dents llargues? Hahahaha, espere que sí. I alguns es preguntareu: i que a fet el tio este per a que la Super Nintendo siga una màquina capaç d’emular tots aquells sistemes? Molts sens dubte ja ho sabreu o seu imaginareu, però de segur que més d’un no en té ni idea: li he instalat un Raspberry 2, els nous mini ordenadors que estàn pegant fort en el món de la informàtica i la electrònica. No diré res més per que no es el lloc, però sí deixar clar que es pot utilitzar aquest aparell electrònic per a convertir-lo en un sistema de videojocs retro, i que gràcies al seu tamany tan reduït, es pot instal·lar en infinitat de llocs. Ahí teniu el per qué es diferent aquesta Super Nintendo. Es la Super Nintendo Smaaaash!!!

Una potent Super Nintendo capaç de fer correr tots els jocs dels sistemes clàssics més famosos dels ’80 i ’90? Interessant, no? Sí. I molt. El simple fet de poder jugar desde una “suposada” Super Nintendo a tots aquells sistemes en 2D es tota una delicia i tots aquells amants dels jocs retro disfrutaràn com a nens rememorant tots aquells clàssics desde una mateixa consola. No em negareu, que la imatge de veure una Super Nintendo enxufada a la tele i que en ella apareguen jocs com el Sonic 3, Streets of Rage o el Comix Zone, jocs de la seua eterna rival la Mega Drive, es un “nyas coca!” I ja ni parlem de si el que veus per pantalla son jocs de algo tan superior com els jocs de les màquines arcade: jocs de la talla de The King of Fighters, Neo Turf Masters, X-Men vs Street Fighter, Metal Slug o Street Fighter 3, entre moltíssims més, sortint d’una Super Nintendo es tota una passada. Perque ja ho sabem tots, aquets jocs eren impossibles d’igualar per una 16 Bits. Per molt ben feta que es quedés una conversió d’un d’aquest joc, de arcade a una 16 Bits, sempre sempre era inferior. I la veritat es que sembla mentida, pero la sensació es única. La SuperNes era capaç de fer correr aquestos jocs? Es evident que no. Però després de reemplaçar els órgans originals i vitaminar-la amb el Raspberry la he convertida en el super cervell de la bèstia hahahahaha.

Ja feia temps que tenia la idea rondant-me pel cap, no deixant-me en pau, i al final m’hi vaig decidir: vaig a fer-la (això o no descansaría mai esclar). No havia fet mai un modding d’aquest tipus ni havia decorat o pintat una consola, per el que ha sigut totalment nou per a mí emprendre aquesta feïna; però ho tenia que fer. I realment pense que el resultat final ha sigut millor del que m’esperava. Moltíssim més, sens dubte. Us interessa que vos explique un poc els pasos que he seguit? Fem un poc el rotllo “Bricomanía”? Sí? Doncs bé, anem allà. Vos ho detallaré en dos seccions: la part interna i la part externa. Així es com he creat la Super Nintendo Smaaaaaaaash!!!

Part Interna

La carcassa

Doncs bé, per a començar aquesta part, primer he de fer referència a la SuperNes que he utilitzat i “sacrificat” per a realitzar el projecte. No podia, des de qualsevol punt de vista, agafar una Super Nintendo en funcionament i desbudellar-la sense més ni més. Això hauría sigut tot un sacril·legi i un assassinat en tota regla, no cregueu? Es una pena llançar a perdre un objecte així. De manera que el més sensat i normal era buscar una Super Nintendo averiada i morta i resucitar-la al igual que els guerrers de l’espai quan es recuperaven d’una ferida greu: més poderosa que mai (que xula m’ha quedat aquesta comparació). Una vegada tenia la consola morta en les mans, que sembla mentida el que me va costar d’aconseguir per búsqueda i per preu (fins ací arriba l’especul·lació en els videojocs retro), vaig procedir a fer la operació:

1. Primer s’extrau tota la part del software de la consola original i deixar-la completament pelada (no us mostre una foto d’abans de desmontar-la per que no me vaig recordar hehehe, pero crec que tots sabem com es una Snes, no?

1 La carcassa superior estava molt groga, i la de baix practicament amb el color gris original.

2. Vaig procedir a tallar aquells troços de plàstic que molestaven i que impedien la correcta instal·lació del Raspberry i per a l’ubicació de les eixides dels USB.

2. Part davantera per on s’introdueixen els cartutxs. La part de baix va fora. Al igual que la part del darrere.

3. I així es com queda al tallar les parts inferiors. Es per a que la Raspberry tinga prou espai.

4. Tenia que fer lloc per als conectors USB laterals de la dreta. Eixes pestanyes sobraven…

5. Un error de càlcul. Les novatades es paguen. Tapar un dels forats de baix i fer un altre a la part de dalt. Al menys a quedat prou ben tapat hahahaha

6. La SuperNes ja tenia pensades les entrades per al “futur” hehehehe, sols fa falta unes petites modificacions: hdmi, conexió a internet i font d’alimentacio per USB.

La instal·lació del Super Cervell de la Bèstia

Un cop ja tenim la carcassa preparada i habil·litada per al nou sistema que anem a instal·lar-li a dintre, procedim a fer les proves de com te que anar tot. Queda bonic una vegada ja està tot muntat i arreglat, i et dius,”açò es fàcil, hahahahaha”, però el que es ben cert es que vaig estar una estona pensant, provant, este cable per aquí, i ara l’altre per allà, la raspberry la fique aquí i…merda! Així no pot anar…torna a provar de nou…este el doble així, a aquet li pegue la volta per allà per a que aquet altre puga passar per baix…en fi, ja m’enteneu oi? hahahaha va ser un poc més complicat del que em pensava, però al remat no va ser per a tant i, la veritat siga dita, m’ho vaig passar molt bé provant, fent i desfent hahaha. No m’enrolle més, aquí van unes fotos del muntatge del nou sistema central de la nostra SuperNes:

7. Queda tot guapo així a primer cop, eh? Doncs no ix a la primera no…hahahaha

8. Realment pense que per a ser el primer cop que ho faig no ha quedat gens malament, no?

9. El que us deia, les entrades justes per avui en dia hahahaha

10. Un poc de sort…al davant no cal fer res especial: les entrades originals son perfectes per a l’amplària dels USB. Els forats que queden, els vaig tapar amb plàstic…donat per a l’ocasió per una caixa d’un joc de pc que tenia per casa mort de risa. Aquet plàstic m’ha vingut de perles, doncs es fàcil de treballar i pots pegar dos o tres troços iguals per a que siga més resistent.

La pintura

Un vegada arribes a aquet apartat, t’hi adones que es més complicat del que sembla a primer cop…no per el fet de pintar-la, no, sino pel fet de triar de quins colors la vas a pintar. Bé, jo havia pensat en fer-la amb els colors originals de Nintendo (negre, gris i roig), però realment el que volia es que fora diferent a totes…i vaig pensar: “Collons, no he vist mai una Super Nintendo blanca i blava” i…bingo! Vaig decidir de seguida que la faria amb aquesta combinació de colors. I certament a quedat molt més xula del que em pensava. Molt més renoi! Estic content i satisfet de que, almenys per a mí (que es el realment importa hahahaha), vaig encertar amb la elecció dels colors. Passos que he seguit? Fàcil: primer una passadeta de lija mooolt fina a tota la consola i components més petits per a que la pintura agafi bé. Segon, llavar amb aigua calenta i sabó líquid la consola i demés peces més petites. Així lleves la pols del lijat i la ronya del pas del temps hehehehe. Tercer, una passada d’imprimació en sprai per a que la pintura agafi bé de veritat. Quart, començar a pintar, primer una capa més fina i que no es notava molt, la segona capa ja per a pintar-la tota, i la tercera capa per a que tinga més pintura (en sprai també esclar) i quede més sòlida. I quint i últim, una passada de laca (també en sprai) per a que quede un punt més brillant i més protegida front als possibles cops i rascades pel l’ús…a tot això, dir que entre capa i capa de cada passada m’esperava un hora o més. Les coses o se fan bé, o no se fan hahahaha cregueu-me, si aneu a fer-ho alguna vegada, us recomane que espereu mínim un hora entre capa i capa. Ho agraireu!! Ahí van les fotos:

11. Aquí tenim totes les peces a pintar i que seràn visibles, excepte una…sabeu dir quina?? hahaha

12. Aquí tenim les parts blanques després de la segon passada. Al menys, ja no es veu aquell color groguent tan lleig…haha

13. I aquí tenim les parts que van de blau.

Un cop tot pintat i sec, procedim a fer de nou la instal·lació que ja haviem programat abans de pintar-la. S’ha de tenir en compte, que les entrades fetes (hdmi, internet, alimentació i els quatre usb), s’han de quedar forts i sòlids. No podem deixar-los fluixos i que quan fiquis un cable s’estaqui el conector dins la consola, no?? Havia pensat en utilitzar pegament, però gràcies a la forma de la Super Nes i a la distribució de certs plàstics al interior d’ella, vaig veure que ho podia fer amb brides, de manera que queda ben fort i si es vol alguna vegada, es pot tornar a desmontar tot sense més problemes:

14. No es veu on van engaxades, però us assegure que queda ben fort i amarrat.

15. Aquí sí que es veu bé on van enganxades les brides, en aquesta mena de “pilar” interior de la Super Nes.

Resultat final

I ara ja, després de tenir-ho tot enllestit i a punt, aquest es el resultat final. Aquí teniu el nou Super Cervell de la Bèstia. La Super Nintendo Smaaaashh!!

16. Oi que ha quedat maca? M’encanta hahahaha

17. Amb els pads de la Saturn? Siiii!! hahahaha es el que mola de tot açò, que pots utilitzar els pads o arcade sticks que vullgues. He utilitzat estos, perque per a mí els pads de la Saturn son els millors pads del mon per a jugar a jocs retro dels 80 i 90…que no? Proveu-los i ja voreu. Però que siguen originals de Sega (els dos me van costar uns 25€ a internet): el tacte de la creueta es brutal i super còmode, i els botons son una delícia. El complement perfecte per a la Super Nintendo Smaaaash!!

18. Pensaveu que es deia smaashh només perque sí? Doncs no!! Ahi teniu la prova!! Els logos metalitzats, que li queden la mar de bé i estàn xulos de veritat, venen des d’Holanda…quasi res!

19. En definitiva, aquesta es la meua nova Super Nintendo. A quedat molt maca. I estic super content.

I això companys, ara a disfrutar del nou centre d’emulació definitiu hahahahaha. Realment no costa tant de fer-ho si ú s’hi fica de veritat. En tenir tots els components que fan falta, en menys temps del que penses pots muntar-te tot una màquina emuladora d’aquells sistemes retro que tant ens agraden. I no cal dir, que la sensació que es té al jugar a aquells jocs des d’una consola clàsica que estimem des de sempre, en una televisió hdmi, amb els comandaments amb cable igual que abans, i a jocs que aquella consola no podía ni somiar en fer correr pels seus circuits, es totalment única i genial. I pensa, que gràcies al reduit tamany de la raspberry, pots utilitzar qualsevol carcassa de la consola que més estimes (esclar, es recomana que siga dels 80 i 90, no més, més que res pel tema de la nostàlgia i tal): Atari 2600, Nes, Master System, Mega Drive, Super Nes, Neo Geo, PSX…això ja al gust de cadascú, Espere que us agradi el resultat final i que al llegir el reportatge ho heu passat la meitat que de bé que jo al construir-la, que ja es prou hahahaha.

Fins la pròxima!!!