Breath of Fire

Fa poc temps vaig deixar de banda els 2 o 3 jocs als que estava jugant activament i em vaig centrar només en un, el Breath of Fire, joc de RPG amb combats per torns el qual ja he acabat i us en donaré la meva opinió, començem!

 

Capcom, allà pel 1993, ens va voler transportar a un món fictici amb ambientació medieval on dracs, monstres, i persones alades estan a l’ordre del dia. Ryu, el personatge principal, Nina, i els companys que s’aniran trobant durant el camí, hauran d’unir forçes per combatre al clan dels Dracs Foscos, decidits a acabar amb el Clan dels Dracs de Llum i a conquerir el món.

Gràficament considero que està bé, el nivell de detall dels personatges està molt bé i les animacions d’aquestos son fluides, tant dels principals com els secundaris. El nivell de detall a les ciutats és molt correcte i no trobes a faltar res, cosa que si que passa al mapejat general, que pot arribar a ser molt pla. Acabarem de parlar del tema gràfics parlant dels combats, els quals m’han agradat molt per la diversitat d’enemics i lo vistosos que son els atacs.

1513202_10206016502824494_193338581392015066_n11800227_10206016497944372_4457799952461239203_n11193418_10206016501504461_8833938359140330791_n

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Si no he tingut cap paraula desagradable en el paràgraf anterior, ara crec que en tindré alguna… i es pel tema del so, ja que crec que en total deu tenir 6 o 7 cançons, que es repeteixen constantment, tant que pots arribar a odiar-les.

Ja per acabar, tema durada-argument…. el joc és llarg, i sincerament si no fos pels walkthroughs crec que no l’hagués acabat mai. Per què? Perque d’interacció entre els personatges entre ells i amb la historia es pràcticament nul·la, molts moments l’argument perd una mica el sentit i acabes arribant als llocs o parlant amb la persona correcta per casualitat, de vegades tenia la sensació de “sé el que estic fent, però no perquè”… apart que el final en si és mes fred que un Calippo al pol nord, crec que a dia d’avui de tots els jocs que he acabat, aquest és el que té el final mes indiferent.

 

En resum, amb tot lo bo que té, només que haguessin fet un argument mes sòlid podria ser un joc de top 5, però que falli l’argument en un RPG es gairebé delicte… així que en el meu ranking personal de SNES el deixarem en el top 10 i de moment.

Companyia: Capcom

Sistema: Super Nintendo

Data de llançament (original): 1993

Gènere: RPG

Recepció general: Es una saga que ha venut més de tres milions de còpies dels seus 5 títols, així que bona!

Recomanat per a: Amants dels RPGs

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.