Entrevista al president d’Arcade Vintage, el temple actual de les màquines arcade.

Sovint miro enrere… i no puc evitar que la meva ment sigui assaltada pels gloriosos records d’aquells anys en què els videojocs eren “màgics, sorprenents i al·lucinants”

Hola, seguidors de Oldschoolgames. Avui us hem preparat una entrada especial i diferent a les altres. No, no anem a parlar-vos de cap videojoc, ¡sinó que us parlarem de molts alhora! Estem molt contents (sobretot el que escriu aquestes línies), doncs vam estar fa tot just unes setmanes a uns recreatius com els d’abans! Sí, heu llegit bé: en un saló arcade. Hem tingut la sort de poder visitar les instal·lacions d’Arcade Vintage i de parlar amb el seu president i un dels fundadors de l’associació, José María Litarte. Val a dir, que tant José María com els altres fundadors o components d’aquesta genial Associació, entre els quals figura el seu germà Joaquín o Octavio (secretari), que ens va rebre i ens va donar la benvinguda amb els braços oberts, són tan amables i agradables, que em va donar fins llàstima haver de acomiadar-me d’ells quan vaig abandonar els recreatius (bé, i perquè deixava enrere un bon grapat de sensacions que creia oblidades), i des d’aquí aprofitem novament per donar-los les gràcies per atendre’ns i per accedir a fer una petita i exclusiva entrevista que no us podeu perdre. Anem allà.

Una arcade amb periscopi?

Després d’una hora de viatge en cotxe per l’autovia que baixa des de València, passant per Alcoi, bressol de les típiques festes de moros i cristians, finalment vam arribar el meu germà i jo a Petrer (Alacant), que s’ha convertit en els últims temps , gràcies exclusivament a Arcade Vintage i als seus fundadors, en un lloc d’obligada peregrinació Arcade per a tot bon aficionat als videojocs retro. Durant el trajecte, l’expectació creixia per moments. En el meu germà no tant (no és tan fanàtic com un servidor), però jo no podia evitar que una estranya sensació, barreja d’alegria i estupefacció, corregués pel meu cos i s’apoderés de cadascuna de les cèl·lules de mi, convertint aquell trajecte en una cosa molt diferent i únic, ja que mai vaig arribar a pensar que tornaria a sentir una cosa tan fantàstica: anava a uns recreatius. Quants anys feia que no pronunciava o pensava aquesta frase? Me’n vaig als recreatius. Així, literalment. Molts, moltíssims anys, per descomptat. Tants, que ja havia oblidat el que això realment significava i suposava. Sorprès em vaig adonar que, sense adonar-me’n, m’havia posat ansiós com un minyó esperant veure els regals de Nadal mentre ens dirigíem, caminant ja, cap a l’entrada d’Arcade Vintage. I al mateix temps, es va anar fent cada vegada més present aquest inconfundible i anyenc sentiment barreja d’incertesa i estupefacció, gairebé màgic, diríem nosaltres, de quan anaves a entrar a uns recreatius vint-i-cinc anys enrere: quines màquines hi haurà aquí dins? Serà possible que sigui realment com uns recreatius dels d’abans? I es va fer tan present aquest meravellós sentiment, que gairebé no podia ni creure-m’ho. Així que allà estàvem per fi, a les portes d’Arcade Vintage. I no vaig poder sinó emocionar-me quan, des de fora, ja podíem sentir els crits, sons, explosions i la inconfusible algaravia de les diferents tonades electròniques dels jocs arcade tan típiques i entranyables que tant sentiem i anhelavem per sobre totes les coses en la nostra infància, emanant clarament ara des de l’interior. No podía aguantar-ne més. Vaig obrir la porta, i vam entrar. I en el mateix moment en què vam creuar el llindar de l’entrada… Sorprenent! Vam quedar increïble i molt gratament sorpresos. Ens sentirem immediatament transportats a una època anterior! De debò, com si haguéssim pujat al DeLorean amb el Doc i el Marty McFly per realitzar un viatge enrere en el temps, de sobte ens trobàvem el meu germà i jo en una època ja passada i que ja havíem viscut abans: finals dels 80 i principis dels 90. En tan sols un instant, amb el simple fet de traspassar una simple porta d’alumini, ens vam veure de cop i volta envoltats per un pila de màquines arcade, totes juntetes una al costat de l’altra i perfectament alineades en tres files perdent-se fins al fons de la sala. Els meus ulls, oberts com a plats, escorcollaven sense parar a tot arreu, amarant-se de tan magnífica, reconeguda i enyorada distribució. La llum fluorescent, tènue i amb la brillantor suficient com per no molestar mentre jugaves, li atorgava aquesta penombra única i especial que es vivia en els millors salons arcade. En els dos passadissos formats entre les files de recreatives, pul·lulant d’aquí cap allà es podia albirar un bon grapat de figures enfosquides per la llum tènue, xerrant animadament, jugant les seves partides davant de les màquines arcade, sentint les seves exclamacions i crits després d’haver aconseguit superar una fase o després d’haver palmat just en el moment més crucial… Quina sublim i entranyable sensació! Vaig aixecar el cap i vaig mirar al meu voltant, i vaig quedar meravellat novament: penjades de la paret, una gran quantitat de làmines, pòsters i propaganda de videojocs d’aquella època ens alegrava encara més la vista i arribava al més profund de nosaltres, traspassant-nos amb nostàlgica feresa. I per si fos poc, la cirereta a tan magnífic pastís: a través d’uns altaveus, estava sonant bona música de l’època per fer més fidedigne encara, si això pot ser, el que Arcade Vintage es proposa aconseguir: fer-te reviure aquells moments únics i irrepetibles que es vivien en un saló arcade, en uns recreatius. I ho aconsegueix, creieu-nos. I tant que ho aconsegueix. Podem donar fe d’això.

I la gent al seu rotllo, Normal…

Com veieu, he intentat explicar-vos el que vaig sentir en aquells moments. No sé si ho hauré aconseguit, o si no m’he explicat amb prou claredat, però el que sí puc dir-vos, és que aquests nois saben realment el que volen i el que porten entre mans: són unes màquines. Després de l’amable rebuda per part d’Octavio, secretari d’Arcade Vintage, el qual ens relata unes quantes històries o anècdotes sobre les màquines allí presents, vam conversar després uns minuts amb José María, president d’Arcade Vintage (més tard coneixeríem al seu germà Joaquín, un altre dels fundadors d’aquesta genial Associació d’amants dels videojocs arcade), per passar seguidament a l’interior del saló i al que realment era el destí d’aquests llocs: jugar. Bé, cal dir, que Arcade Vintage compta amb una excel·lent varietat de títols, tan mítics com vegades han estat jugats, i que posen les dents realment llargues a qualsevol entès en videojocs:

Cadillacs & Dinosaurs

Galaga

Defender

Missile Command

Space Invaders

NBA Jam

Street Fighter 2 Champion Edition

Street Fighter 3

Golden Axe

Afterburner 2

Asteroids

Arkanoid

Tetris

Virtua Racing

Time Crisis 2

Berzerk

Tortugas Ninja (i el seu mític moble per a quatre jugadors)

World Rally 2

The House of the Dead

I l’ Out Run versió Deluxe!!

Més content que un nen en sabates noves XD

I moltes, moltíssimes màquines més que no vaig a nomenar però que hi són a disposició dels afortunats que acudeixin a tan màgic lloc. A què esteu esperant? Correu insensats! Nosaltres ho vam fer i ens vam adonar de seguida que abans hauríem de haver-nos deixat caure per allà. Que no? Mireu, mireu el següent video:

[embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=157GrDpk-hI[/embedyt]

A continuació, us deixem amb l’entrevista exclusiva que vam realitzar a José María Litarte, president d’Arcade Vintage.

OSG: Primer de tot, des de Oldschoolgames us volem donar la nostra més sincera enhorabona per haver pres aquesta iniciativa i portar-la a bon port. Per descomptat, està sent tot un èxit. Felicitats.

AV: Moltes gràcies amics, és un gran plaer que vingueu a gaudir al nostre costat de l’Associació.

OSG: Com us va sorgir la idea de muntar i organitzar avui dia un saló arcade com els d’abans? Els recreatius de tota la vida!

AV: La idea era tenir un local per gaudir amb els meus amics de les màquines que jugàvem quan anàvem a les recres. Això va anar modificant-se amb el temps fins al que avui dia és. Res va ser planejat, sinó que va anar sorgint dia a dia.

OSG: És innegable que les màquines arcade van ser el màxim en el seu temps i tots els que ho vam viure somiàvem amb tenir una a casa nostra però, a primera vista, sembla arriscat embarcar-se en un projecte d’aquesta magnitud en aquests temps, amb tants sistemes actuals fent gala d’una potència i capacitats infinitament superiors. Vau pensar que arribaríeu a tenir aquest èxit o reconeixement?

AV: Realment l’èxit o fracàs és una cosa que cadascú ho veu de diferent manera. El major èxit, al nostre entendre, i és del que estem més orgullosos, és del grup de persones tan fantàstic que hem reunit dins de l’associació, tots ells amants dels jocs clàssics arcade, de consoles, d’ordinadors retro, etc… i d’haver estat potser pioners a Espanya d’un model d’Associació Cultural que gestiona un saló recreatiu privat on fem molts esdeveniments durant tot l’any.

OSG: Entenem que la dificultat per trobar i, per descomptat, adquirir els mobles originals i les plaques que s’alberguen en els seus interiors en bon estat deu ser una tasca complicada i gens fàcil a dia d’avui. Busqueu només per Espanya? Aneu de caça més enllà de les nostres fronteres?

AV: La majoria de màquines vénen de fora d’Espanya, d’altres parts d’Europa com Alemanya, Anglaterra i França.

OSG: Indubtablement, moltes d’aquestes màquines sí o sí hauran de passar per una cura de restauració i una bona posada a punt, cert? Us encarregueu vosaltres mateixos?

AV: Així és. Lamentablement, la majoria de les màquines no funcionen quan les adquirim. Però tenim la gran sort de comptar en l’associació amb un magnífic grup de persones que es dedica a restaurar totes les màquines. Formen un gran equip i són uns tècnics excel·lents que se n’ocupen amb uns resultats més que notables. La dedicació i l’obstinació que li dediquen són tremendes. Us puc assegurar que algunes de les restauracions que han portat entre mans han arribat a durar més d’un any. I les que porten actualment…

OSG: Pràcticament no hi caben més màquines al saló. Aneu renovant de tant en tant els mobles que teniu per altres adquirits posteriorment? És això possible en els dies que corren? I què tal si parlem d’una ampliació del local? Si no teniu lloc per guardar les que aneu reemplaçant, crec que per aquí podríem fer lloc a alguna d’aquestes belleses…

AV: (Riu) Disposem d’un magatzem de 400m2 a part del Saló on realitzem totes les reparacions i guardem moltes d’elles, anem canviant de tant en tant per tenir més varietat i que la gent gaudeixi de totes elles afegint més interès en cada visita, just com era en els antics salons recreatius.

OSG: El manteniment d’Arcade Vintage i de les més de vuitanta màquines que alberga en el seu interior, han de suposar un cost considerable, és clar.

AV: Així és, el manteniment del saló és brutal. Cal tenir en compte que són màquines d’una altra època i que la majoria d’elles té més de trenta anys i fins i tot quaranta. Els components que munten són, per norma general, difícils d’aconseguir. I si a això sumem que sempre es fa malbé alguna durant les sessions d’obertura, de manera que cal estar constantment arreglant, demanant peces als Estats Units, etc… us podeu fer una idea del que suposa fer-se càrrec d’una cosa com Arcade Vintage.

OSG: Ens fem a la idea del que realment suposa estar al càrrec de tantes màquines. Els visitants que acudeixen a Arcade Vintage han de gastar les seves monedes com abans per poder jugar unes partides amb les recreatives? Sens dubte era el que hi havia en aquells anys…

AV: No, no, de cap manera. Els visitants d’Arcade Vintage no han d’anar a la barra a demanar canvi i tenir xapes soltes (rialles). Totes les màquines estan en mode joc lliure i no cal gastar els calés. Es pot jugar totes les vegades que es vulgui sense haver de patir el Insert Coin de tota la vida (més rialles).

OSG: No saps el pes que ens lleveu de sobre… I com ho teniu organitzat per a la gent que visita Arcade Vintage?

AV: Bé, per poder accedir a Arcade Vintage i gaudir de les màquines arcade que al seu interior hi ha, cal ser soci de l’associació. Per a això, comptem amb dues modalitats diferents:

Soci Mensual: una quota de 20 € / mes. Aquesta modalitat és en la que estem la majoria. Et dóna permís a portar a un familiar gratuït durant tots els dies d’obertura, accés a tallers, tornejos que organitzem i descomptes en altres esdeveniments o assessorament tècnic. També t’incloem en l’exclusiu grup de Whatsapp d’Arcade Vintage, on estem en contacte tots els socis.

Soci Anual: una quota de 75 € / any. Amb aquesta modalitat es pot venir 5 dies a l’any a l’associació. Aquesta modalitat la utilitzen sobretot els socis que viuen lluny i no es poden permetre venir tots els mesos a l’Associació. També s’ofereix amb aquesta modalitat l’accés a tallers, a tornejos, descomptes i la inclusió en el grup de Whatsapp.

OSG: Llavors, cal ser soci per anar a gaudir una tarda de les vostres màquines?

AV: Arcade Vintage és privat per a socis, sí. Però com sabem que, pel que sigui, no a tots els pot venir bé fer-se soci amb alguna de les anteriors dues modalitats, com ara la distància que els separa d’Arcade Vintage, i no volem restringir l’accés a ningú que vulgui gaudir de nou d’aquelles sensacions tan úniques en el nostre saló recreatiu, tenim una interessant opció: a manera de quota simbòlica i com a donació a l’Associació, per la quantitat de 15 € pots fer-te soci per un dia. Gràcies a aquesta modalitat, qualsevol pot venir a gaudir tota la tarda amb nosaltres i reviure aquells gloriosos sentiments, jugant a totes les màquines amb joc lliure. Refrescs inclosos.

OSG: Genial. A part d’anar a poder fer unes partides als jocs d’abans, la qual cosa és algo absolutament fabulós, Arcade Vintage ofereix algun tipus d’esdeveniment? Tornejos, tallers…

AV: Durant tot l’any fem esdeveniments més enllà dels dies d’obertura. El nostre propòsit no és només jugar, que també (rialles), però el que fa realment especial tot això és poder aprendre durant els tallers que realitzem i participar en els tornejos i esdeveniments als quals acudim mensualment.

El nostre esdeveniment més important, i en el que més esforç realitzem, és l’Arcade Con, que és la trobada entre associacions i desenvolupadors de jocs Arcade que anualment realitzem durant el mes d’abril o maig. Aquí a Petrer (Alacant), ens reunim gent de tot Espanya, tots amants dels videojocs arcade, per fer tallers, xerrades, presentacions, tornejos i moltes coses més durant tot un cap de setmana a la nostra Associació.

OSG: Fascinant. Pel que veiem, la Arcade Con és un esdeveniment que cap aficionat als videojocs arcade s’hauria de perdre. A més, sabem que en l’edició de 2016 es va comptar amb la presència de Locomalito i Gryzor87, dues eminències a la plana arcade-retro-actual. Teniu preparada alguna visita especial per a la Arcade Con de 2017? Sens dubte, Oldschoolgames estarà present a la propera edició, vagi qui vagi…

AV: Sí, hem tingut la sort de comptar amb Locomalito i Gryzor durant els dos últims anys i, he de confessar, que ha estat al·lucinant el nivell de les xerrades que ens han oferit i el valor humà que atresoren; són uns cracs. Ara mateix estem tancant el programa d’aquest any, i us asseguro que serà molt treballat. A més, anirà enfocat especialment al fet que la gent aprengui a restaurar màquines arcade, bé, i a que s’ho passi bé tot el cap de setmana (rialles)… Puc avançar-vos, que Eduardo Cruz “Arcade Hacker” ens tornarà a delectar amb alguna de les seves investigacions en enginyeria inversa aplicada a les plaques de jocs arcade.

OSG: Millor no diguis res més, ja ens has posat les dents bastant llargues. Sens dubte, allà ens veurem en l’Arcade Con 2017. Per cert, obriu les vostres portes tots els caps de setmana?

AV: No. Obrim dos dissabtes al mes, i sempre ho anunciem el mes anterior en les nostres xarxes socials.

OSG: Hem pogut observar que no només les recreatives ocupen el local d’Arcade Vintage: de les parets pengen gran quantitat de làmines o fullets publicitaris que fan referència als videojocs de l’època i que són una autèntica preciositat. De debò, on aconseguiu tant material i de tanta qualitat, bellesa i càrrega nostàlgica? Personalment, vam quedar súper encantats amb les moltes imatges que penjaven de les parets. Sense cap dubte, és el toc final que remata tan estupenda feina. Una passada!

AV: Sí, sabem que són una passada (somriu). Moltes d’elles pertanyien a antics salons recreatius, d’altres són col·leccions personals dels nostres socis i altres són reproduccions d’originals que es poden trobar per ebay. Tot això, com heu pogut notar, està cuidat al detall (somriu novament).

OSG: Per descomptat, Arcade Vintage ha estat una tota una iniciativa pionera a Espanya. De fet, des de diversos punts del país s’està intentant seguir o imitar la vostra idea. Com us sentiu en haver creat una cosa tan única i genial com Arcade Vintage i veure que sou un mirall en el qual molts es miren per fer-ho tan genial com vosaltres?

AV: Com abans us dèiem, ens sentim molt orgullosos. És molt grat veure com hi ha gent que reconeix el nostre enorme esforç.

OSG: Col·laboreu amb altres grups, associacions, fires…?

AV: Sempre que alguna de les associacions que estan començant ens demana ajuda, estem ahí per poder guiar-los una mica dins de les nostres possibilitats i experiència adquirida durant els últims anys. També acudim a diverses fires i esdeveniments; l’any passat van ser dotze, unes més importants que altres, però allà va estar Arcade Vintage per afegir el seu granet de sorra i, sobretot, predicar amb la cultura dels jocs arcade. Allà on anem l’ambient entre les altres associacions i esdeveniments és sempre fantàstic. Certament és el millor de tot això, poder fer molt bones amistats. En realitat, ens agradaria acudir a més esdeveniments, però no ens dediquem a això, per dir-ho d’alguna manera i, encara que sembli mentida donat al gran esforç i hores interminables que li dediquem, sempre es podria millorar. Però això és només el nostre hobby, i hem de tenir-ho clar.

OSG: Gràcies al vostre mim i dedicació per fer les coses ben fetes, teniu una gran acceptació entre els aficionats als videojocs retro i cada vegada aneu sent més coneguts i reconeguts. Què espereu aconseguir o quines són les vostres aspiracions en oferir a la gent l’oportunitat de reviure aquella màgia que ens va encisar en els 80 i els 90?

AV: La nostra aspiració és i sempre ha estat poder ser autosuficients com a associació, mai hem rebut cap subvenció de cap tipus i tot el que fem i tenim ha estat costejat únicament pels nostres socis.

Com bé dieu, la nostra aspiració és que la gent ens conegui i que, gràcies a això, pugui reviure aquella màgia i aquell ambient únics dels salons arcade dels 80 i 90 en la germanor que hem aconseguit crear a Arcade Vintage.

OSG: Sabem que Arcade Vintage compta amb un gran nombre de recreatives i que totes són genials però, quines de les que hi ha són les teues favorites? I no val a dir totes, volem noms…

AV: (Rialles) El millor de tot això és que cada soci té la seva favorita, en la varietat està el gust. Jo personalment em quedaria amb tres: una de la dècada dels 80 com és el Defender, el primer shoot ‘em up horitzontal d’acció i amb una dificultat endiablada, creat pel gran Eugene Jarvis. De la dècada dels 90, sens dubte amb l’Street Fighter II Champion Edition, tots el coneixeu de sobres i no hi ha més a dir. I com a joc arcade actual, em quedo sense pensar amb el Death Came from Verminest dels nostres amics Locomalito i Gryzor, un gran shooter vertical increïblement cuidat al detall i que recorda a grans títols com Galaxian, Galaga o Phoenix. Compta a més amb un sistema de puntuació i condecoracions genial. I voldria comentar-vos sobre ella, que a dia d’avui l’única recreativa existent del joc està en la nostra Associació, ja que va ser un projecte conjunt entre els seus creadors i Arcade Vintage i que va veure la llum en la passada Arcade Con celebrada a l’abril de 2016. Al nostre canal de Youtube teniu molta més informació sobre ella. Tots a l’associació estem enganxadíssims (rialles).

OSG: Bé, certament és tot un honor comptar amb l’única recreativa d’aquest gran joc en el vostre saló. Segur que l’esteu gaudint al màxim. Podries dir amb quina de les màquines que compta Arcade Vintage sol quedar més sorpresa la gent? Hem vist que teniu per aquí algunes veritables meravelles dels salons arcade juntament amb els seus mobles originals…

AV: Amb la Out Run Deluxe, sens dubte. Tots sabem que aquest joc és un mega-clàssic, i que Yu Suzuki i l’equip de SEGA-AM2 ho van brodar amb aquest gran exponent del Super Scaler: aquesta profunditat, aquest pilotatge, aquesta música, aquesta noia…

OSG: T’entenem perfectament. En Oldschoolgames també som molt fans del mític Out Run; i si a més se li afegeix el moble Deluxe amb el moviment que li proporcionen els seus hidràulics laterals, l’experiència és única i captivadora… I ja per acabar: amb quina nova recreativa ens va a sorprendre Arcade Vintage? Teniu noves adquisicions en camí o que estiguin en procés de restauració i que encara no hagin estat presentades davant els vostres socis?

AV: Us puc confirmar que sí que tenim unes quantes recreatives que encara no han vist els nostres socis i que algunes són força espectaculars, però bé perquè estan encara per reparar o bé perquè estan en procés de restauració, encara no les podem posar a disposició dels nostres socis al saló recreatiu. De fet, confesso que algunes d’elles són úniques no ja només a Espanya, sinó fins i tot a Europa… Però de moment no estan acabades encara; algunes és per falta de temps, i altres per falta d’alguna peça, monitor, placa de joc, etc… Però del que sí estem seguríssims i completament convençuts, és que moltes d’elles us van a encantar i us deixaran amb la boca oberta quan les puguem recuperar al seu estat original, això us ho puc garantir.

I com a primícia, us avanço que el proper dissabte d’obertura, aquest gener vint-i-u, podrem gaudir d’un recent importat Chase HQ que farà les delícies de tots els socis que ens acompanyin.

OSG: A aquest pas, no només aneu a ser un referent a Espanya! Molta gent d’Europa acabarà volent venir a visitar-vos quan s’assabentin que una cosa tan enorme com Arcade Vintage existeix. I a sobre al nostre país. Per la nostra banda, no podríem estar més contents que això succeís. I com a grans aficionats que som als videojocs retro, des d’Oldschoolgames no podem sinó donar-vos les gràcies un milió de vegades per brindar-nos la fantàstica i il·lusionant oportunitat de reviure aquelles sensacions tan úniques de la nostra infància. De nou, us donem la nostra més sincera enhorabona. Sou molt grans. Seguiu així!

AV: Gràcies a vosaltres per difondre el nostre projecte. I esperem tornar a veure-us molt aviat per l’Associació.

(d’esq. a dreta) Octavio, Toni Benavent, Jose Maria, Joaquín i un soci.

I bé, què més dir? L’únic que podem fer des Oldschoolgames és recomanar-vos encaridament que visiteu aquest increïble lloc, que s’ha convertit en un temple, pràcticament únic a Espanya, on poder reviure experiències i sentiments oblidats però d’un valor incalculable. Realment val molt la pena. No ja només per l’oportunitat de tornar a jugar a màquines originals d’una època passada que ja no tornarà, o per reviure aquells moments i aquella camadería al costat dels teus amics, donant crits, celebrant victòries o injustes derrotes, o per donar-li copets a la esquena o petits cops de colze al company amb el qual estàs compartint la partida en la mateixa màquina, o per notar aquest petit aclaparament i sentiment d’exigència quan estàs jugant i perceps que per darrere treuen el cap dues o tres figures que no pots veure però que saps que estan aquí, veient jugar la teva partida i que et donen l’enhorabona per passar-te aquest difícil passatge, pels tallers, esdeveniments i tornejos que realitzen i organitzen… No només per tot això, i més, sinó també per la fabulosa qualitat que atresoren com a persones els fundadors i components d’Arcade Vintage, Jose María, Joaquin, Octavio… La seva també gran amabilitat i el seu bon rotllo infinit (no us ho perdeu, fins i tot tenen la seua pròpia cervesa artesanal amb la marca Arcade Vintage, i de la qual ens van regalar dues mostres), fan que anar a la ciutat de Petrer i entrar a la sala d’Arcade Vintage sigui tota una experiència única i inoblidable, i tot bon aficionat als videojocs retro, i sobretot als arcade, haurien d’experimentar encara que fos una sola vegada en la vida. Us podem assegurar, que aconsegueixen fer reviure amb inusitada força aquells sentiments tan genuïns i especials d’aquells anys i que estan guardats molt profund a dins nostre, i que mai vau creure que tornarien a veure la llum del sol.

Paraula d’oldschoolgamers.

PD: no hauríeu de perdre l’oportunitat de pujar-vos al moble Deluxe de l’Out Run. Brutal. Gairebé ni m’ho creia. Ahi teniu una mostra:

[embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=OjDk1DJdpqw[/embedyt]

[embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=_Ffff8oLgNc[/embedyt]

Si voleu més informació sobre Arcade Vintage i del que fan o porten entre mans, podeu seguir-los a través del seu canal de Youtube, pel Facebook d’Arcade Vintage o a través de la seua web arcadevintageshop.blogspot.com.es

Us deixo aqui baix un petit video del Time Crisis 2 i algunes fotos més.
A reveure!

[embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=oISWBGzjKhk[/embedyt]