Descobrint els clàssics: Chrono Trigger (II)

Què passa amb el Chrono Trigger! Aquest paio es presenta aquí ens deixa un Cliffhanger i no torna? Tranquils! Sé que ha sigut difícil esperar tots aquests dies, però avui enllestim la segona part sobre el Descobrint els clàssics del Chrono!

M’he passat el Chrono Trigger i és una passada. Fins la propera!

Ara en serio. Parlem del Chrono? L’últim dia ho vam deixar quan jo creia estar a la meitat del joc, però encara em faltava bastant per arribar-hi. El joc és llarg en la mesura justa per tothom: amb unes 25 hores el pots passar, però hi ha cert moment del joc en el que pots fer moltes sidequests, allargant considerablement la durada de l’aventura. La dificultat del joc també està ben aconseguida. Durant el desenvolupament del mateix, fins arribar al punt X on pots anar on vols, tan sols m’han matat una vegada. No obstant això, quan ja ets lliure de fer el que vulguis, et topes amb diferents maneres d’arribar al final (a part de les sidequests) amb diferents nivells de dificultat. L’última masmorra està repleta d’enemics durs de veritat, i en el tram final del joc he mort tantes vegades com us vingui de gust imaginar. En part és normal que hagi mort sovint, ja que sense haver fet sidequests (on aconsegueixes el millor equipament del joc) hauria d’haver pujat més el nivell de l’equip per anar amb una mica de seguretat.

Poc més a dir que no s’hagi comentat. L’apartat tècnic és brillant, i el joc és molt divertit de principi a final.

És una llegenda que ha envellit de manera deliciosa. Si us agraden els RPG us encantarà. Si no us agraden els RPG, és el joc perfecte per tornar-ho a intentar. No el trobareu a la SNES mini, tot i que es pot afegir amb facilitat si sabeu fer servir Google.

No marxeu gaire lluny que d’aquí poc us parlaré d’una heroïna amb un vestit taronja que mola molt.