Alien vs Predator!!

Com anem éssers de planetes llunyans?? Ja heu visitat mil i una constel·lacions i heu arribat a la conclusió de que acabar amb la raça humana és la millor de les solucions pel bé de l’univers?? Doncs oh benvinguts passeu passeu, que avui parlarem d’un joc on el caçador serà caçat per una bèstia amb ganes de demostrar el seu potencial.

Així que agafem-nos de les mans més fort que jo quan agafo la de la meva filla quan veig un pas de vianants i el semàfor està en vermell i endinsem-nos junts en el món de l’Alien vs Predator arcade!!

En aquest magnífic beat ‘em up de Capcom del 1993 ens situem a la ciutat de San Dan, on una colla d’Aliens han decidit iniciar l’extermini de la raça humana (el proper cop que em preguntin, els hi suggeriré algun lloc millor per on començar).

Un parell de militars ben plantats que passaven per allà, en Dutch i la Linn, van començar a repartir trets a tort i a dret contra tot Alien que se’ls hi plantés al davant, però eren minoria i les bales s’esgotaven… fins que de cop i volta, tres Predators amb l’ego altíssim van aparèixer i van acabar amb els aliens que amenaçaven als nostres Guile i Cammy en un tres i no res. I per què els han ajudat? Doncs senzillament perquè volen demostrar que ells són més poderosos que els Aliens. Allò que l’enemic del meu enemic és el meu amic? Doncs més o menys.

A partir d’aquí ens endinsem en una sèrie de 7 pantalles en les que podrem avançar sols o acompanyats d’un segon jugador, i podent escollir entre 4 personatges: els horny militar force que he nombrat abans, un predator normal i un predator hormonat.

Les pantalles tenen un bon desenvolupament, l’acció és constant i gràcies a que la majoria dels aliens als que us enfrontareu sembla que duguin aquell adhesiu blau al cotxe (ja m’enteneu), gaudireu d’un plàcid passeig mentre feu gala de les vostres habilitats.

Però no us confieu, insensats! Hi haurà alguns que us arribaran a treure de polleguera, sobretot els de final de pantalla, fent que hagueu d’afegir algun crèdit extra.

Entre cops de bastó, puntades de peu que ni en Van Damm, llançament de làser incendiari i cops de puny duríssims, anirem trobant que en aquest joc de 55 minuts de duració (aproximadament) l’argument evoluciona, fent que ens haguem d’enfrontar a militars, larves i fins i tot a zombis. Si us pregunteu perquè, ja sabeu que fer, ja que jo més no us explicaré!

Els punts forts d’aquest rebenta botons son la franquícia a la que pertany, els gràfics, el disseny (sobretot dels personatges principals), la jugabilitat i la gran varietat d’armes que podem utilitzar que ens anirem trobant.

Com a punts negatius podríem destacar la música, bastant repetitiva pel meu gust, la poca varietat d’enemics humans i la seva limitadíssima intel·ligència artificial, ja que a estones tenies a 5 enemics en pantalla i fins que no et pelaves als dos contra els que estaves lluitant, els altres ni es movien. Aquests punts negatius son per destacar alguna cosa, ja que hem de pensar que es un joc de fa 30 anys al que jugaves una estona a la màquina recreativa.

Les altes esferes de Pixelats m’han suggerit molt educadament que he de començar a puntuar els jocs dels que parlo, així que, com a flipat de la vida que sóc, li poso un 66383926165 sobre 10, apa, puntuat!

…

Sense que la pistola amb la que m’estan apuntant tingui res a veure, he decidit que puntuaré seriosament, amb criteri: li poso un 7,5/10, bona nota eh?? Jo seria el típic professor guai que sempre infla una mica les notes, els alumnes es pensarien que és perquè soc guai, tot i que realment seria per a que la quitxalla no em cremés el cotxe.

Doncs apa, doneu-li una mica d’amor a aquest notable beat em up que de ben segur descarregareu adrenalina a dojo, ja que és un joc molt ben parit!!