Col·leccionar, qui posa les normes?

Hola boneeeeeees!!

Avui voldria fer una reflexió sobre les col·leccions. Tots tenim col·leccions, de moltes coses, algunes les fem conscientment i d’altres ni te’n adones, però allà estan. Llibres, videojocs, calçotets… tot és col·leccionable!

Però sense desviar-nos de la temàtica d’aquest petit racó d’internet al que amb molt d’amor anomenem “la nostra  pàgina web”, us volia parlar del que, a dia d’avui, pot ser denominat com una col·lecció de videojocs. Del meu univers de calçotets ja en parlarem un altre dia.

Tot pot ser anomenat col·lecció de videojocs. Tot. Des de la que acaba de guanyar el rècord Guiness fins la que tens a casa teva. Jo tinc la meva col·lecció feta al meu gust, amb les seves mancances (que algun dia arribaran) i les seves joies. Amb els seus jocs originals, PAL i en caixa i amb el seus jocs bruts i amb l’enganxina en mal estat. Amb els seus jocs “nous” llançats per companyies que han volgut, per exemple, publicar un joc en versió PAL que només va sortir al Japó.

Sí, hi ha una mica de tot…

Fins i tot tinc repros. De fet, cada dia en tinc més, de repros, perquè arriba un punt en que els preus abusius et fan replantejar el rumb de les teves inversions. Que vols, 10 jocs repro o un original i en caixa, que normalment és de segona mà? Vols una col·lecció petita però de molt valor, o vols tenir a casa teva una petit record físic de tots aquells jocs que t’han aportat un ventall de sensacions? Aquests problemes del primer món son fotuts.

Aquí també, tot barrejadet…

Que us diu la vostra estanteria? Com us definirieu? Jo he arribat a la conclusió de que sóc un col·leccionista nostàlgic, principalment de la Super Nintendo, ja que la majoria dels jocs que he anat comprant des de que vaig començar a ampliar el meu catàleg personal, son jocs de la 16 bits de la gran N que no vaig poder tenir de menut o que, directament, no coneixia. Obviament també han anat caient jocs d’altres sistemes, fins i tot de la Mega Drive (imagineu-vos!), però la majoria son de la Super Nintendo… aquesta consola em te el cor robat.

Aquí també hi ha barreja però tampoc tant, vaig millorant!

El tema va anar a més quan va sortir la Retron5. Si el ventall de jocs que podia comprar ja era gran, amb la Retron5 es va fer immens. Jocs japonesos amb caixa i instruccions a preus gairebé ridículs, i a més a més podent-los gaudir en HDMI, i en la majoria de casos i gràcies a les possibilitats que ofereix la Retron5, en anglès… la millor inversió que he fet mai.

A partir d’aquell moment la meva estanteria ja no sabia en quin idioma parlava. Els jocs japonesos van començar a guanyar terreny, ja fos amb caixa o sense, i els PAL es van quedar reduïts als imprescindibles (bé, i a algun més), fent que a dia d’avui em faci molta mandra el plantejament de gastar-me els diners que demanen per segons quins jocs PAL. Em val la pena, tenint en compte que puc aconseguir caixes repro d’altíssima qualitat, jocs repro, jocs japonesos…?

Merda, aquesta és un caos! Quan tingui temps, m’hi posaré, ho prometo!

Per justificar una mica les meves paraules, us faré cinc cèntims de cada cosa, perquè veieu de que parlo. Abans però, recordeu que parlo de jocs de Super Nintendo que jugaré a la Retron5.

Caixes repro:

Internet és molt gran, així que no us quedeu amb el primer que trobeu (o al menys busqueu una mica més i compareu). Quan decideixes vestir els teus cartutxos amb una caixa, es que s’ho mereix, és que el joc t’ha agradat tant que la inversió val la pena, i si val la pena, procura trobar una caixa com Déu mana.

Després de trobar llocs on les feien amb cartró fi i d’una qualitat regular, vaig trobar la caixa 10. 10 euros la caixa, si, però quina caixa! Mireu-la!

Jocs repro:

Si no t’importen gaire els estàndards del col·leccionisme, son una molt bona opció. Hi ha de tot, des de particulars amb un gran catàleg de jocs repro fins a Aliexpress. En general sempre trobes bons acabats, bones enganxines i de moment totes les repros que he comprat han funcionat perfectament, així que no tinc cap queixa, escolti.

Com ja he dit, gràcies a l’alta qualitat del producte i del preu realista que tenen els jocs repro, s’han convertit en una molt bona opció a l’hora de tenir un joc que tot i no considerar-lo tan important com per tenir-lo original a la teva col·lecció, vols fer-li un raconet a casa teva.

Jocs Japonesos:

Però que ben conservats que estan els jocs japonesos. Tothom ho diu, perquè és veritat. Òbviament no tots estan perfectes, però la gran majoria estan com nous, amb les seves instruccions, els seus fulls promocionals, la seva caixa en un estat immillorable… És cert que si no tens la Retron5 o sistemes similars, jugar-lo a la Super Nintendo és complicat degut a la barrera idiomàtica, però sempre hi ha jocs que no tenen gaire text i que amb un adaptador Honey Bee o similars es poden gaudir la mar de bé!

Sense parlar del disseny de la caixa en si, que per norma general fan molta més patxoca que els dissenys PAL o americans.  Conec a més d’un que s’ha comprat la versió japonesa d’un joc només per la seva caixa, imagineu-vos!

Sí, el vaig comprar sabent que mai el jugaré! Però mireu quina preciositat…

Jocs PAL:

No puc dir gaire d’ells que no sapigueu ja, bàsicament perquè son “els de tota la vida”. Si busques un complet i en bon estat, prepara la cartera, ja que en moltes ocasions arriben a les tres xifres (potser un FIFA 96 no, però ja m’enteneu).

Aquest el vaig trobar bé de preu… però no vulgueu saber quant valdria un Terranigma en aquest estat!

Una opció més econòmica sería comprar només el cartutx i apart una caixa repro, però això depen del teu nivell de “trueisme” alhora de col·leccionar.

En aquesta foto hi ha un joc repro… quin serà?

Jocs fan-made:

La màgia de viure en els temps que vivim. Gent que trasteja roms japoneses, les tradueix i les fot en un cartutx PAL. Gent que redissenya un joc ja existent pràcticament des de zero, dissenya de nou la majoria d’elements, modifica l’argument… però sempre mantenint l’essència del joc original, fent que tinguis un joc completament nou però amb el mateix atractiu. Hacks que acaben en un cartutx, amb la seva enganxina, caixa, manual, poster, el que vulguis! És un món molt extens en el que tens el poder de decidir si vols jugar la rom a l’ordinador sense gastar-te ni un cèntim o vols rendir-li un homenatge a aquesta obra d’art “no oficial”.

Aquestes joies son exemples del que us deia. M’han donat tantes hores de diversió, que es mereixen un lloc a la meva estanteria.

Bé, aquest el vaig comprar a Aliexpress, però volia que surtis a la foto ja que no només hi ha cosetes per a la Super Nintendo!

Heu dit Metroid de GBA per a la SNES? Doncs sí!

La comunitat és molt gran, així que si busques una cosa molt concreta, busca-la fins al final, perquè segur que algú o ho ha fet ja o ho pot fer per a tu… i si no, t’ho fas tu mateix! Aquest invent el vaig fer jo, i podeu llegir més sobre ell aquí.

Jocs “nous”:

Companyies com Piko entertainment tenen molt de merit. Tot i fer quelcom similar al que he nombrat a la part de jocs “fan-made”, ells van una miqueta més enllà. Òbviament treballen comprant llicencies, fent que el producte que els hi compres sigui legal. Gràcies a ells puc gaudir de jocs exclusivament japonesos a la meva Super Nintendo PAL sense necessitat de fer invents amb la Retron5, per exemple.

Però el més destacable de Piko es que compra llicencies de jocs que no es van acabar o que van ser cancelats, es posen amb ell fins deixar-lo enllestit, i els publiquen. El cas més recent és el d’un joc de la N64, 40 Winks, que finalment ha vist la llum fa poc temps i ha tingut molt bona rebuda.

Si tingues més temps i diners els hi compraria més articles sense dubtar-ho. També he de dir que parlo d’ells perquè he comprovat de primera mà el seu producte, però de ben segur que hi ha altres companyies que fan un treball similar. Com la meva última adquisició, de la companyia Retrobit, que com podeu veure es una autèntica obra d’art (gràcies llimoneta meva!). Com he dit abans, tot es buscar.

I amb això crec que ja he vomitat tot el que penso quan veig la meva col·lecció i em pregunto com es veu des de fora. Recordeu que ho he escrit des d’un punt de vista molt personal, no intento ni vull imposar res a ningú… això ho dic perquè tan es pot estimar un joc de 200 euros en caixa, com un cartutx desgastat, sempre que us hagin donat estones de diversió i entreteniment dignes de recordar!!