Metroid: 30 anys d’una saga

Bon dia! Cansats de tanta calor? No? Esteu tarats. Bé, pels que heu estat a Tamariu o similars prenent el sol i inflant-vos a margarites tot el dia potser no ho sabeu, però fa poquet va ser l’aniversari de la nostra estimada Samus… 30 anyets, ni més ni menys! I què va passar? Doncs merder del bo.

Quines corbes, quines cames… sexy!

Per si no estaveu al cas, hi havien uns paios preparant un fan-made game molt currat, concretament és un remake del Metroid II: Return of Samus de Game Boy, amb nous gràfics, noves textures, nous mapes… molta cosa nova, vaja.

Quina portada mes imponent!!

El joc, només disponible per a PC, tenia el hype dels fans on fire (com es noten les classes d’anglès, eh?), ja que aquest Metroid, anomenat AM2R (Another Metroid 2 Remake), és un joc pràcticament nou que ofereix als amants d’aquesta saga reviure un joc ja existent però a la seva màxima expressió.

M’encanta aquesta imatge, preciosa!

Fins aquí tot molt maco, eh? Doncs ara ve la part trista, perquè com podíem esperar, a les poques hores de la publicació del joc, Nintendo va posar-se en peu de guerra, aconseguint que, tot i que encara es troba disponible per a descarregar per internet, ja no es pugui treballar més en ell (actualitzacions i tal).

En resum: ja no poden treballar més en el joc. Fi…

I no és el primer cop que ho fa. De fet, Nintendo, a dia d’avui té 572 jocs fan-made en el punt de mira per vulneració de copyright, els quals podreu trobar llistats en aquest enllaç.

Ja que no vull entrar en debats de si Nintendo fa bé o no, o si els que utilitzen els seus copyrights ho fan per fer un homenatge o per aprofitar-se, he preferit parlar-vos d’una altra cosa, i és que com a fan de la saga que sóc, he decidit fer el meu retro-homenatge al AM2R com s’ha de fer, és a dir, un homenatge ben parit. Us explico:

Recordeu que el joc és només per a PC, veritat? Doncs em va fer ràbia, coi, perquè jo no sóc molt de jugar amb l’ordinador, així que vaig pensar fer que, al menys en aspecte, fos com un joc de SNES. Al principi vaig pensar que seria una bogeria, però….

… vaig agafar un pendrive i li vaig fotre el joc, només el joc (7,99 GB a la puta merda). Em vaig comprar un cartutx a Aliexpress, sense joc ni res, per fer-ho… però la qualitat i acabats no em van agradar gaire, així que vaig agafar un joc de SNES, d’aquells dolents de collons que no saps ni per què tens, i el vaig obrir.

No patiu, no és el King of Dragons!!

Havia dit 7,99 GB? 31,99 més ben dit hahaha

Sabeu què volen dir les marques negres, no? Volen dir que VAIG PETAR LA PUTA PLACA DEL JOC i vaig fer lloc perquè, sense modificar l’estructura de la placa, hi cabés el pen, deixant la sortida USB a l’alçada dels pins del cartutx, per fer-ho maco. Com que no hi ha collons de partir certs components i uns altres es partien amb massa facilitat, el resultat va ser un Frankenstein molt efectiu i que encaixava perfectament dins del cartutx:

Tot això només era perquè es vegin els pins i sembli un puto joc real de SNES!!

Un cop fet això, vaig fer dues petites modificacions a l’interior de la carcassa perquè quedés bé tant el pen dins del cartutx com la sortida del pen.

El mugró aquest del mig, i la part central d’on van els pins… fora!

Despres vaig treure l’enganxina del cartutx en qüestió… diuen que amb l’assecador, perquè així l’adhesiu es solta i tal… però jo vaig descobrir que una ungla i “quita esmaltes” d’aquell dels xinos van molt bé (si ho fas fes-ho ràpid que es menja el color).

Aniré a l’infern per això…

Veieu? Veieu el gos? Si? Perfecte!

Vaig explicar-li el cas al meu “paio de les caixes repro”, ja que era vital que acceptés aquesta frikada de comanda perquè sinó el projecte no tindria ni puta gràcia, però per sort em va sorprendre gratament quan em va dir “tu passa’m les imatges i jo faig la resta”. Un cop ja tenia l’enganxina del cartutx i la caixa, vaig muntar-ho i va quedar com un joc de SNES, l’única diferencia és que per jugar-lo has de connectar-lo al PC per USB i executar-lo, però la resta… m’encanta!

Resultat final!!

El projecte, un cop acabat, m’ha deixat molt satisfet… m’ha costat poc en tots els aspectes i el resultat personalment el trobo molt bo. Suposo que si no t’agrada la saga Metroid tot això que has vist/llegit no t’emocionarà, però espero que al menys t’hagi semblat “curiós” el que he fet, i qui sap, potser t’he donat alguna idea!

P.D: Fa poc es va donar un cas molt similar a aquest amb el Pokémon Uranium… qui sap si pillaré una micro SD, un cartutx de Game Boy o GBA i faré alguna cosa similar, hahaha.

Manualitats apart, el AM2R està molt ben parit, sobretot en els detalls, com les explosions dels enemics, en els sons de l’aigua, de la lava…. no us faré una reviu perquè ja vaig fer la del Super Metroid (rellegiu-la AQUÍ!!), però sí us diré que si el Super Metroid us va semblar un bon joc, jugueu sí o sí al AM2R, no us deixarà indiferents!!

Fins aquí el Bricomania d’avui, “agur amigos”!