Tales of Phantasia

Bon dia! Avui em ve molt de gust fer la reviu d’un joc que, com m’ha passat amb molts, en el seu moment era massa jove per tenir coneixement de la seva existència, però ara he pogut disfrutar de les 41 que dura (soc dels que els hi agrada jugar amb calma, però tot i així es molt llarg) com les hagués gaudit en el seu moment.

Parlo del Tales of Phantasia, un dels millors RPG que hi ha al catàleg de Super Nintendo, i del qual també existeixen les versions de GBA i Playstation, però jo, personalment, em quedo amb la versió de SNES, de la que us faré cinc cèntims ara mateix!

L’argument en si podríem dir que es, com els de la gran majoria d’aquest estil, el be contra el mal. Com que no vull fer cap tipus d’spoiler, només dir que l’argument esta ple de missions interessants, molts canvis d’escenaris, la relació entre protagonista – co protagonistes – familia es molt bona, ja que li dona molta vida a la historia i fa que emfatitzis mes amb els personatges. En resum, l’argument esta molt ben parit.

En matèria tècnica, començarem pel so, on no decebrà a ningú ja que hi ha un gran numero de cançons molt adients per a cada situació on son utilitzades. Si amb una molt bona ambientació musical no teniu prou, els cracks de NAMCO van incloure veus als personatges, es a l’inici del joc i al final dels combats bàsicament , però amb això hi ha prou per donar-li una mica mes de vida als personatges.

Gràficament, com podeu veure a les imatges, te tot el que pots demanar a un joc d’aquella època i d’aquest estil, mapejats molt complerts i prou detallats, tot dins d’aquesta esfera píxel tan apreciada i nostàlgica.

Ja per acabar, remarcarem un dels trets que marca la diferencia entre aquest RPG i els altres, i potser el mes rellevant, que es el seu sistema de combat, denominat linear motion battle system, en el que l’acció queda aturada per entrar a un combat que serà en temps real i en el que prèviament hauràs d’haver configurat al teu gust la formació la cadència i potencia d’atac, etc., ho pots fer durant el combat, però si ho pots evitar, millor, ja que al no ser un combat per torns fa que els combats siguin mes dinàmics, entretinguts, i visualment son brutals gràcies a la gran varietat d’atacs, màgies i enemics.

Podria estar hores parlant d’aquesta passada de joc, pero en definitiva amics, un gran jrpg, un indispensable, un necessari per entendre la màgia del gènere, un joc maco per que sí! Així que us recomano que invertiu hores de la vostra vida en aquest joc… no us en penedireu!