Kairosoft, jocs de mòbil que no foten fàstic

Odi

És possible que formis part del respectable grup de gent que juga a jocs populars dels que es troben a la Play Store/Appstore. Parlo dels Candy Crush Soda Saga Sega Siga Soga, o dels Clash of Clans, Clash Royale, Clash of la Santa Maria dels Esbarzers, bé, algun d’aquests:

borregos.jpg

No puc opinar d’aquests jocs perquè no els he jugat, però (hehe) només veient aquestes imatges em fa pensar en el mal que va fer Media Markt amb la seva publicitat de ‘gent sorpresa amb la boca oberta’. Il·lustro de nou:

On vull anar a parar amb tot aquest rage? Bé, jo des de fa molts anys he anat seguint uns desenvolupadors que fan jocs per a mòbil que no són lamentables. És un estudi japonès anomenat Kairosoft, i m’agradaria menjar-vos una mica el coco amb la seva obra i miracles.

Els nais

A Kairosoft hi van començar treballant unes 9 persones. Dues d’elles eren lletges i tota la seva vida girava al voltant de la seva feina. El CEO de Kairosoft, Hitoshi Yone, no els fotia fora perquè sabia que l’engarjolarien, acusat d’assassinat indirecte sense premeditació (a Minority Report se’ls escaparia, però això és la vida real). Ha passat temps d’això, i a la Vikipèdia posa que ara hi treballen més de 450 persones. Jo no m’ho crec, perquè tots els jocs que fan son quasi iguals, canvien la temàtica, quatre gràfics, i a forrar-se amb gent com jo! (què fàcil és generalitzar i ser un bon cunyao). Apart, que al lloc oficial hi diu que son unes 20 persones. INTERNET, DEIXA DE CONFONDRE’M.

El seu lloc web oficial, http://kairopark.jp/, és tan japonès que crec que sorprèn als propis japonesos. Està dissenyat més o menys com els seus jocs de mòbil. Hi ha un lloc on llisten tots els seus jocs, que si fas molt scroll veus com van fent un petit diari rollo “10/04/2017, hem tret un nou joc”. Però no hi ha gaire més detall. Començo a pensar que tota la gent que hi treballa són robots. Em fa sospitar que la mateixa mascota de la companyia sigui en… Kairobot!

Fent la feina bruta mentre els humans inferiors s’inflen a sake

Fora conyes, tirant de Google Translate arribo a racons del web tan interessants com aquest, on t’hi expliquen exactament quin horari fan, quin sou tenen els treballadors i nose, tot amb molta hilaritat i colors. Veure-ho ha sigut com entrar a casa d’un desconegut i obrir els calaixos del lavabo, saps? Tornem al tema robòtic, mira:

Són robots i no saben escriure gaire bé el català encara, però ja veus per on van, no? Contractar a la humanitat (esclavitzar, potser?), desenvolupar el pensament del programador (o sigui reprogramar el cervell dels seus treballadors). No sé, crec que en general són una mica diabòlics, m’estic replantejant de si continuar escrivint aquest article… No, ja se m’ha passat.

ORÍGENS

Com vaig conèixer jo Kairosoft, et preguntaràs? (no, ja sé que no). Jo tampoc recordo gaire com vaig arribar-hi, però el primer joc que vaig jugar òbviament és el best-seller, el millor que han tret mai per més que intentin superar-ho (és que la temàtica em pot), Game Dev Story (després en parlaré més a fons). Des de que vaig provar aquell joc em vaig convertir en fanboy, la mecànica per a mi era molt innovadora, i propera a jocs de gestió econòmica que havia jugat anteriorment al PC (salvant infinites distàncies, però m’entens). Vull dir, no era el típic joc de mòbil de “va, fes això, i per poder seguir t’has d’esperar 2 minuts o pagar 10 diamants per accelerar el procés”. SCREW YOU. Aquí no tenim estafes. El joc val una pasta, però el pagues sencer.

A partir d’aquest (ni tan sols sé si va ser el primer que van treure a Android), van començar a fer més jocs, tots ben similars però amb un rerefons que fa que quan coneixes la mecànica d’un, la resta són fàcils de manegar. Però compte! Igual de divertits!

COM VA ASHO?

Com sempre em passa, quan parlo d’un joc (en aquest cas molts), el que vull és que el provis perquè te l’estic recomanant. Com un anunci molt desenvolupat, però sense cobrar res.

Jo et demano que vegis aquest vídeo, son 11 minuts i s’hi veu el principi d’una partida al Game Dev Story:

Podria explicar-t’ho amb paraules, però avui dia la gent és molt ganduleta i no agrada gaire llegir, oi? Segurament ni ho estiguis fent ara. Així que aprofito per a insultar-te: poca-solta. Era broma! jejeje. Potser.

MULLA’T, NO?

Veig que insisteixes… d’acord, et faré una recomanació personal de quins jocs ho peten i quins pots evitar. Com veuràs hi ha la versió de pagament i una de gratuïta que et permet jugar un parell d’anys (anys de joc, no reals, animal!!) per veure si t’agrada. El que vindria a ser una demo. Has de tenir en compte que tots els jocs estan en anglès. Però això avui dia no hauria de ser problema, right?

Els que et recomano mol an seriu:

Game Dev Story: manegues un coi d’empresa de programadors de jocs. Com millors siguin els teus desenvolupadors, millors seran els jocs, i més diners i premis guanyaràs. Com a la vida real, bàsicament. És el joc del vídeo de dalt 🙂 Demo del joc / joc complert

Cafeteria Nipponica: manegues un coi de cafeteria/restaurant. Com millor sigui el menjaret que hi serveixis, més clients tindràs i més milionari seràs. Controles menú, organització de taules, training dels treballadors, descobriment de nous plats… molt divertit! Demo del joc / joc complert

Mega Mall Story: manegues un coi de centre comercial. Aquest al principi confon una mica i de vegades es fa lentet… Però jo m’hi vaig enganxar molt. Se’t van desbloquejant nous tipus de botigues, decoració, escales mecàniques i ascensors, etc. Com millor vagin les botigues, més diners, més nous tipus de botigues podràs comprar/desbloquejar. Pista: el supermercat dóna molts diners 🙂 Ja veus que al final tots són iguals, administració i direcció d’empreses. Demo del joc / joc complert

Venture Towns: manegues un coi de ciutat. Hi poses terrenys per a cases, hi poses botigues, aquestes donen treball a la gent, diners a tu, i amb diners compres més tipus de botigues. Pots fer combos (tipus ‘zona d’alimentació’ posant forn+supermercat+cafeteria, coses així, i donen més pasta), la gent ‘puja de nivell’ com millor feina té, més diners, etc. Capitalism! Joc complert. Aquest joc no té demo! però l’Oh! Edo Towns sí que en té. És bàsicament el mateix joc, però ambientat als mil vuitcents japonesos. Igual de recomanable.

Bonbon Cakery: manegues un coi de pastisseria. A diferència del Cafeteria Nipponica, aquí et centres molt en fer les receptes de les postres, triant ingredients, buscant combinacions perfectes. També toques la botiga i hi col·loques estanteries amb les postres que hagis creat, però és secundari. Aquest em va semblar un xic difícil, costa trobar combos que facin postres d’alt nivell. Però enganxa, com tots. Joc complert / No té demo ni joc que s’hi assembli 🙁

Me’n deixo alguns com el Grand Prix Story o el Pocket Clothier, que són molt bons, però és que m’estic cansant ja de descriure tants jocs 😀

Els que no am van fe tanta grasia:

Doncs mira, a mi els que diré ara no em van fer gràcia però no perquè siguin dolents, sinó perquè s’allunyen una mica de l’estil que m’agrada (o altres motius que explicaré ok??), res més.

The Pyraplex: és bo i el vaig jugar bastant. El problema és que és massa similar al Mega Mall Story. El Pyraplex està ambientat a l’Egipte (??¿?¿?¿) i té algunes parts diferents, però la majoria de gameplay és el mateix.

The Manga Works: ets dibuixant de manga molt amateur i al final pots cantar lo de ‘started from the bottom now we’re here’. Però el desenvolupament em va semblar avorrit i estressant (wow!). Has de complir amb els terminis d’entrega (ok, realista) però el joc em va semblar massa igual tot al ratu nai.

Hot Springs Story / World Cruise Story: per què els poso junts, dius? Bé, un està ambientat a unes termes i l’altre a un creuer. Però ambdós són massa similars: instal·lar commodities per als visitants/tripulants. De nou, estan bé, i hi vaig jugar molt. Però… no són TOP.

Esquerra Hot Springs, dreta World Cruise

Poc més a afegir, si t’ha semblat interessant el funcionament d’aquests jocs, prova una demo i qui sap, potser et fas tan fanboy com jo! Bon vent!

Jon