Top 5 MAME!!

Ei, quant de temps!! Feia la tira que no escrivia res, cagundeu! I no ha estat per gust, eh? Mira que m’agrada escriure sobre jocs, però és que no tenia temps! La culpa? El Xenoblade Chronicles X, el Chrono Trigger: Crimson Echoes, el Twilight Princess i la Raspi!!

I potser algú dirà, collons, la Raspi? Qui és aquesta? Una mascota, una dona, una nina inflable? Doncs no! La “Raspi” és l’abreviatura de Raspberry Pi, un ordinador “low cost” de placa única que, segons la wikipedia, te “el objetivo de estimular la enseñanza de ciencias de la computación en las escuelas”… au va, qui s’ho ha de creure això?

En realitat té l’objectiu de que frikis com nosaltres ens fotem unes viciades de cal Deu, i punt! Bé, potser si que algú, en aquest univers infinit en el que vivim, li dona una altre utilitat, però nosaltres ens centrarem en la d’emular, i més concretament, emular MAME.

P.D: Òbviament també es pot emular des de l’ordinador, fins i tot des de la tablet, però als “diogeners” com jo ens agrada acumular trastos, i la Raspi és un trasto i a més a més petit, així que tots contents.

P.D de la P.D: Us ha molat el “diogeners” en plan “gamers”, eh? Ja sabia jo.

MAME, per qui no ho sàpiga, no es com els nens lleidatans criden a sa mare (mameeeee!!), si no que son les sigles de Multiple Arcade Machine Emulator, és a dir, emulador de recreatives. Acabo de trempar.

I la veritat es que he trempat perquè abans, podies tenir més o menys consoles a casa, però una recreativa? NEIN! I ara, gràcies a l’emulador de MAME, podem tornar a jugar a aquells grans jocs, que molt sovint eren exclusius de recreativa, des del sofà de casa.

P.D 2: Recomano als que ara mateix tinguin la necessitat de restregar el paquet per una recreativa, es mirin aquest gran article que va escriure el Toni, http://pixelats.cat/2016/01/14/les-maquines-arcade-el-cim-duna-era-irrepetible/ … quan l’acabeu de llegir us sentireu més relaxats.

Doncs tot aquest rollo que us acabo de fotre de gairebé 300 paraules és per introduir-vos en el meu…
SUPER TOP 5 DE MAME!!

Una tarda qualsevol d’un dia qualsevol, al sofà, davant de la TV, amb el mando arcade sobre d’una tauleta amb estampat de papallones i flors de lavanda (molt mascle tot plegat), la Raspi amb una microSD plena d’emuladors i jocs, tot preparat… 3, 2, 1… començem!

Vaig directe a l’emulador de MAME i em trobo UNA BURRADA de roms, així que apart de provar algunes de manera aleatòria, també he anat una mica a les més conegudes, així que perdoneu-me si em deixo algun joc, tot i que ja aviso que no inclouré en aquest Top 5 els jocs multiplataforma com Metal Slug, NBA JAM TE, Super Puzzle Fighter II… per fer-ho una mica més “exclusiu”.

P.D: Potser si que els acabo ficant eh? Que estic molt “locu”!

Anem amb el primer joc que trobo que es imprescindible dins de qualsevol emulador de MAME!

CADILLACS AND DINOSAURS

Aquest beat em’ up (tipus Final Fight o Streets of Rage) amb un nom tant curiós va ser editat per Capcom al 1992 basant-se en un cómic que es va publicar durant els 80.

Us explicaré l’argument a la meva manera, és a dir, en primera persona, que mola molt. Em trobo a la Terra, però això si, contaminada de collons i amb desastres naturals a tort i a dret, que han destruït ciutats i matat milions de persones. Així que res, els que quedem vius decidim muntar ciutats subterrànies, i allà que vivim. Al cap de 600 anys (any amunt any avall) no tenim cap idea millor que tornar a la superfície, i que ens trobem? DINOSAURES! Així, com qui no vol la cosa.

Al principi la cosa amb els dinosaures va bé, ens enviem whatsapps, anem al cine de tant en tant, tot perfecte, fins que apareixen uns “madafakas” anomenats Mercaders Obscurs que es comencen a pelar als dinosaures, cosa que no els hi mola gaire i els hi entra la mala llet reptiliana que porten dins. Així que, com que no tinc res millor a fer, pillo a 3 amiguets i decidim anar a petar-nos als Mercaders Obscurs aquests. Mola, eh?

Amb un argument tant xaxi, cal sumar-hi la varietat de nivells (fins hi tot hi ha de conducció), paisatges, ambientacions i musica, molt ben parit tot plegat.

A més a més, la diversió està més que garantida, ja que a Cadillac and Dinosaurs et trobaràs que, apart de fotre cops de puny i patades com el Jet Li, tindràs una gran varietat d’armes a la teva disposició, ja siguin pistoles, escopetes, navalles, granades, pedres… (destaco les pedres perquè m’ha fet molt riure una pedrada que li he fotut a un enemic, i ho he considerat digne de menció… ho podeu veure al video de mes avall!!)

Amb quatre personatges a escollir (amb algunes diferencies entre ells en quant a atac, velocitat, etc.) i una gran varietat d’enemics en pantalla, ja siguin humans o super-rèptils, es un joc molt divertit, no es fa gens repetitiu i es rejugable 100%, d’aquí la seva gran rebuda allà pels anys 90.

Com ja he fet en altres ocasions, us deixo un enllaç on algú amb més temps lliure que jo ha escrit amb molt més detall que jo sobre aquest joc (molt recomanat si ets o vols ser un true friki d’aquest joc).

https://es.wikipedia.org/wiki/Cadillacs_and_Dinosaurs_(videojuego)

I aquí us deixo un tastet del joc, minut i mig de gameplay que he gravat amb l’iPad recolzat a una cadira!!!! Hahaha!!

DRAGON GUN

Aquest joc a mi em te enamorat. No sé si és per l’estètica, per la temàtica, o per que m’està deixant el braç que semblo Musculman (si escolteu el video ho entendreu), però m’encanta!

Per desgràcia, no he trobat cap tipus d’informació d’aquest joc per internet (potser es que només m’agrada a mi i prou, snifff…) així que anirem ja a parlar del número 3 i a pendre pel cul… que no, que es broma!

Dragongun es un joc publicat per Data East a l’any 92, i la veritat és que es van quedar a gust en tots els sentits. Gràficament és espectacular (recordem que és del 92), no pels gràfics en si, sino per la quantitat d’acció que hi ha a la pantalla al mateix temps, amb sang, tirs, explosions, i de tot!! Tot el que apareix a la pantalla és per fer-te mal, i tu, com un boig, has de disparar “como si no hubiera un mañana” si vols aconseguir passar de nivell en aquest joc només apte pels més arriscats.

L’argument el desconec, però només per la transformació rollo Power Ranger que fa el personatge quan el tries, podem deduir que es alguna merda del tipus “un malvat cabró ha creat unes criatures fastigoses disposades a acabar amb el món, i tu l’has de salvar!”… segur que no vaig molt desencaminat hahaha.

Sento molt no poder dir gaire més d’aquest joc, això si, us el recomano si us mola la temàtica monstres i/o voleu tenir parkinson prematur. Molt bon joc!

SEXY PARODIUS

Sabeu que abans he dit que no parlaria de cap joc multiplataforma per fer-ho més exclusiu i tal? Doncs he mentit com un putes. Sexy Parodius va sortir per diferents plataformes (arcade, Saturn, Playstation…) al 1996 de la mà de Konami i forma part de la serie Parodius, però amb un toc més picant.

El joc en si es un scrolling shooter de tota la vida però molt colorit i desenfadat, amb una estètica molt “japonesa” i on no tenen problemes amb posar noies lleugeretes de roba muntades sobre un coet o disparar entre diverses noies que estan prenent un bany, per exemple.

En aquest cas, l’argument no tracta de salvar el món (ja tocava). En comptes d’això, formaràs part d’una agència dirigida per Takosuke, un pop la mar de maco, on ajudaràs als clients que et vinguin amb els seus problemes… problemes que es resoldran bàsicament disparant a tot el que t’aparegui a la pantalla.

El joc es molt divertit, amb una banda sonora ideal per aquest joc, un nivell d’acció en pantalla brutal i la dificultat… pel meu gust es una mica elevada, sort que aquí els credits no s’acaben mai! També conta amb l’opció de multiplayer, que farà que el joc sigui mes divertit encara.

Per últim, profunditzarem en el tema que més us interessa, oh estimats lectors, ja que el tema “sexy” està bastant present, ja sigui en les personatges, en la temàtica de certs nivells, en certes enemigues finals… fins i tot, ja cap al final del joc, gairebé es veu un mugronet!! Molt porno tot plegat (en realitat no tant, però soc un exagerat de collons), però no fa més que afegir simpatia i originalitat a un joc la mar de divertit i rejugable!!

LAST BLADE 2

No ficar un joc de lluita en un Top 5 de MAME es com convidar a un vegà a una costellada, és a dir, una bogeria. Per això us faré cinc cèntims d’un joc de lluita que m’ha agradat molt per diferents motius que ara mateix us diré.

Last Blade 2, publicat per SNK al 1998, va ser inicialment per recreatives i al cap de poc va ser publicat per la cara i desitjada Neo Geo, i el tret més característic, és que és un joc de lluita més Japonés que el sushi. Estètica, ambientació, personatges, paisatges, textos… tot japonés!

I a part d’això, quins altres encants té? Doncs veureu, destaco aquest joc per sobre d’altres per la seva fluidesa en el combat, ja que, a diferencia d’altres títols, a Last Blade 2 et trobaràs amb combats ràpids on hauràs de trobar l’equilibri entre atacar i defensar per que els teus contrincants no et petin en un tres i no res.

Un altre encant d’aquest joc, apart de lo visuals que son els combats gràcies als atacs especials de cada personatge, és la integració dels personatges amb el fons (si, em fixo en aquestes coses). La suma del combat amb el paisatge dona com a resultat una escena visualment molt atractiva (no tant com les del Sexy Parodius, per això),  i que a més a més donen una sensació de profunditat a l’escena molt realista.

Ja per acabar, comentar que té un argument d’aquests tarats que no entén ningú i que no fa falta conèixer per acabar repartint hòsties a tot Deu… bàsicament tracta de que has d’acabar amb uns esperits mal parits per salvar al món (no m’ho puc creure!! salvar al món!! que originals!!).

TOP 5 DEL TOP 5

Inicialment, la idea d’aquesta reviu era de parlar només de 5 jocs… però sabeu el que costa només parlar de 5??  Ahir vaig estar jugant al Captain Comando, per exemple, i em vaig preguntar “de veritat no parlaré d’aquest joc? Ni el nombraré?”. Així que he decidit escriure res, una línia per joc de diferents títols que considero que són dignes de menció i de tenir com a destacats a qualsevol emulador de MAME, cagundeu:

ART OF FIGHTING 3: Joc de lluita, conegut per tothom, no cal que digui que es dels millors del seu gènere.

BLAZING STAR: Scrolling shooter típic però amb uns gràfics, una acció, i una velocitat que us deixarà amb ganes de més.

CAPTAIN COMANDO: Beat ‘em up dels bons.

SAGA METAL SLUG: Sense comentaris. Tots divertits, macos, graciosos, increíbles.

NBA JAM TE: A mi personalment m’encanta.

R-TYPE LEO: Més scrolling shooter, bo de collons.

TEENAGE MUTANT NINJA TURTLES: Si t’agraden els beat ‘em up i aquestes tortuguetes tant simpàtiques, no pot faltar en el teu emulador!!

BATTLETOADS: Acompanyeu a Rash, Pimple i Zitz en la millor entrega d’aquesta saga!

WARRIORS OF FATE: Un beat ‘em up que ens transporta a l’Àsia medieval i que no pots deixar passar!!

SUPER PUZZLE FIGHTER: Una mica de puzzle no fa mal a ningú, i si es amb temàtica de Street Fighter, millor que millor!!

VIOLENT STORM: Un beat ‘em up amb personatges gegants que només per això ja es digne de jugar-hi.

SAGA THE KING OF FIGHTERS: Joc de lluita brutal!

KING OF DRAGONS: Beat ‘em up d’estètica medieval, boníssim!

X-MEN: Beat ‘em up pels fans de Marvel!

Em deixo la tira i sé que molts d’aquests són multiplataforma, ho sé, però no estaria satisfet amb aquest article si no els arribo a nombrar…

M’he deixat algun? Molts? Algún que sigui un crim no haver nombrat? Doncs a l’hora del pati m’ho dieu!! Apa, us deixo unes fotos dels jocs nombrats anteriorment, ens veiem!!