Dan the Man

Ei! Sou uns putos pixapins com jo que cada dia es tiren una hora en transport públic? Esteu farts de criticar mentalment a la resta, llegir llibres d’autoajuda o pensar en lo bé que estaríeu al llit? Doncs deixeu de banda aquests hàbits nocius i vicieu!!

Òbviament hi ha portàtils molt bones, emuladors portàtils que transformen tots els jocs en jocs “portàtils”, i tot el que volgueu acabat en “portàtil”, però procuraré centrar-me en jocs nous (Android/iPhone) però amb aquell toc retro, ja sigui pels gràfics, per la jugabilitat, etc.

En aquest article us parlaré d’un joc que m’he acabat recentment, Dan the Man, un joc de plataformes/acció 2D que és molt gamberro i addictiu.

Però anem per feina: dels diferents tipus de joc, si accediu al mode història, us trobareu que “comenceu” pel capítol número 8, ja que els 7 anteriors estan en forma de mini-serie disponibles a Youtube (capítols de 5 minutets com molt), i que són una bona manera de saber què va passar abans de començar. Òbviament, la seva visualització no és necessària per posar-nos a repartir pals.

I parlant de repartir pals, us parlaré del joc, que vull que aquests articles dedicats a jocs “portàtils” siguin més aviat curts. Dan the Man és un joc d’acció/plataformes en scroll lateral 2D (mare de déu no m’he entès ni jo), amb una estètica, com dic jo, de “pixel modern” molt agradable a la vista, i és gamberro a més no poder.

L’argument es bàsicament l’escenari d’una rebel·lió en la que tu ajudaràs a acabar amb el Rei i el seu exèrcit de policies, policies amb escut, amb pistoles, drons, gossos, gegants, robots, i una infinitat d’enemics diferents que no pararàs d’estomacar amb les teves puntades de peu, cops de puny, combos, armes… un no parar!

Els escenaris estan prou bé, amb detallets que faran que cada pantalla sigui diferent a l’anterior i on el factor “plataforma” estarà molt present entre baralla i baralla.

La duració del mode història es la correcta per un joc d’aquest tipus, al menys per mi. Son 8 pantalles d’uns 15-20 minuts cada una, però apart hi ha més modes de joc, així que si, ho trobo bastant adequat.

Les parts més divertides del joc són els moments d’acció i les escenes de vídeo, molt ben fetes i molt gracioses, si hi jugueu o veieu el vídeo del final de l’article entendreu el perquè (és clar, l’acció i la dificultat augmenten com més avances).

En fi, que m’allargo! Bon joc, free to play (si vols pagues, si no veus 4000 videos de publicitat i ja està), amb una durada i un nivell de dificultat correcte, i amb una relació acció/diversió molt bona! Us el recomano!!