Robotrek

Ja ho vaig dir en alguna publicació anterior, però quina ràbia fotia quan els jocs no arribaven mai a Europa eh? Suposo que es pensaven que encara teníem la peste o alguna cosa per l’estil. Doncs bé, el joc del que parlarem avui és un gran exemple d’aquesta injustícia que patíem a Europa a finals del segle XX.

La teva reacció quan els jocs no arribaven aquí

Tu no ploris, gamarús, que tu els podies tenir!

Es tracta del Robotrek (Slapstick a la versió Japonesa), un RPG molt ben parit d’Enix que va sortir al 1994 per la SNES i que, com ja he dit anteriorment, aquí a Europa ni el vam ensumar. I abans de continuar, sí, només parlo de jocs ben parits, suposo que per això els meus textos sonen a “CÓMPRELO AHORA Y NO SE ARREPENTIRÁ”. En fi, em podria haver fet d’or a la Teletienda, però prefereixo parlar-vos d’aquest joc.

Com anava dient, el joc és bàsicament com qualsevol altre RPG, ja que més o menys té la mateixa estètica, efectes de so, controls… Però ep! Que té un sistema de combat per temps que fa molta patxoca! Us explico: la gran característica a destacar d’aquest joc és que el protagonista no lluita, sino que construeix robots (fins a un màxim de tres) que lluiten per ell.

Aquí teniu la portada Japo, que en la meva opinió va més amb el joc que no pas l’altre!

Els robots són bastant personalitzables. Quan puges de nivell (d’una forma molt original: en els combats, en comptes de guanyar experiència, guanyes megabytes), et donen punts per millorar les habilitats dels teus robots com a tu et sembli millor. Apart d’això, el color, el nom i les armes especials són personalitzables al teu gust. Si et sembla poc, durant el joc aniràs trobant o guanyant peces que, ja sigui afegint-les directament o combinant-les entre sí, faran que el teu mini exercit de robots sigui temut allà on vagi (potser ho he exagerat, però queda millor així, no?).

Ara que ja saps tot això, suposo que també voldràs saber una miqueta de què va, oi? Doncs mira, aquest joc ens posa a la pell del jove fill del Dr. Akihabara, famós inventor habitant de Quintenix, el món on ens trobem. A la ciutat de Rococo sempre s’hi ha viscut en pau i harmonia, fins que un grup de gent dolenta com un mal de queixal denominats “Hackers”, començen a donar pel cul a la població amb l’amenaça d’utilitzar el Treton. Aquest és un objecte de poders devastadors creat pel teu pare (no el teu teu eh??? el teu del joc, no fotem) i el Rask, el seu company de fatigues quan eren jovenets.

El joc en si és molt interessant, la història es si fa o no fa com la de tots els RPGs, o sigui que si ets un friki d’aquest estil com jo t’agradarà si o si, el so esta molt ben aconseguit, adaptat correctament a cada situació i visualment és molt agradable ja que no es fa gens pesat gràcies a la gran varietat de mapes que té, i encara que només porto un parell d’horetes de joc, ja us dic que me n’alegro molt d’haver-lo descobert.

Podria allargar-me explicant més coses, però aplicaré el “una imatge val més que mil paraules” i deixaré que mireu les captures de pantalla que he anat fent mentre jugava, que si no al final m’acabaré fent un pesat de collons.

I res més estimats lectors, en un altre article parlarem més en profunditat de tots els jocs que fa uns anyets desitjavem que arribessin aquí però finalment no ho feien, pero això serà un altre dia. Avui em conformo amb que, gràcies a aquesta reviu, hagueu descobert aquest joc, i que si us molen els RPGs tant com a mi, li doneu una oportunitat, que està… molt ben parit!