Super Mario Bros. 2

Tiri-tiru tiru-tiru xim-puuum! 🎶🎶🎶 T’ha sonat al moment, eh?! Taral·lejava l’overworld d’aquest hack del Doki Doki Panic que va treure Nintendo el 9 d’octubre de 1988!

Oh, espera. Que et pensaves que el SMB2 que coneixies estava pensat per ser la continuació del sublim Super Mario Bros? Meeeec, error! Deixa d’estar pendent dels likes d’Instagram durant uns minutets i acompanya’m en aquest fantàstic viatge on descobrirem com es va coure la segona part del joc més popular de Nintendo (ara m’he posat una mica Toni).

You’re Beautiful and You’re Mine

El Super Mario Bros. 2 es va caracteritzar per ser radicalment diferent al seu predecessor. Va introduir conceptes com l’arrencar naps de terra per fotre-li pel cap als teus enemics, o ajupir-te molt i molt fort per agafar impuls i saltar com una cabra. També arrencar una mala herba, trobar-te una poció que fa bombolletes que es converteix en una porta que et permet accedir a un món paral·lel on hi ha bolets grans com un husky. Mad respect als developers per treballar completament drogats. Total, que és un joc ben fet, divertit, amb música catchy. Si no recordo malament, és el primer joc original que vaig tenir en ma vida (a la NES clònica).

Però, per què aquest joc es sortia tant de la línia que vam veure al Mario 1, i també al posterior Mario 3? Com és que la princesa no està empresonada al castell d’en Bowser?! Espera que m’arremango.

Yume Kōjō ’87

Al març de 1984 es va crear el concepte inicial del festival Yume Kojo. Els executius de Fuji TV van anar al carnaval de Rio de Janeiro. Els va agradar molt el que van veure, i per què no, quan van tornar a Japó, van tenir la idea de crear un event que recrees una experiència similar a un carnaval. Un event d’estiu a l’aire lliure tipus carnaval, però enfocat a exhibicions tecnològiques i nous mitjans. Què et pensaves, que em referia a una cosa com la festa major del teu poble? jejeje que són japonesos!

Al juny de 1985 van començar a preparar-ho tot: es van triar 400 persones de tot el món per aportar idees, somnis, imaginació… serien els “Imagination Engineers”. Al 1986 ja estaven treballant a foc a nivell preparar les instal·lacions. Hi hauria 10 pavellons de temàtiques diferents.

La inauguració seria el 18 de juliol de 1987, a Tokyo i a Osaka. Van promocionar tant l’event que jo encara no entenc com no tinc un joc de tovalloles a l’armari amb el logo de Yume Kojo. Fins i tot hi havia grups de música fabricats per l’event! D’entre tot el que es va crear per a promocionar l’event, hi havia una família de personatges d’estil àrab, la familia Imajin que serien convertits en posters, figures, gent disfressada dels mateixos, waifus…

“Després de l’event mateu-nos, sisplau”, van declarar a Fuji TV

També es van vendre moltes màscares especials, basades en l’estil venecià, intentant representar el misteri, la moda i la joventut (no, no m’ho invento). Com veus, Fuji TV realment volia fer un festival que representés tot el món. Probablement hi havia un stand on feien calçotades i castells, però no n’he trobat documentació.

L’event va durar 44 dies, hi van anar més de 5,5 milions de persones i s’hi van mostrar moltes tecnologies audiovisuals xaxis que van deixar a la gent bocabadada.

Si vols veure imatges de què s’hi va mostrar, tira cap al minut 14 d’aquest vídeo, que casualment és en el que m’estic basant per escriure absolutament tot el que t’he dit fins ara ????

Però ara em centraré una mica en l’oldschoolgame del que venia a parlar.

El SMB2 original

Deixa que em centri un moment en el mercat japonès. Allà, al 1985, Nintendo va treure el conegudíssim Super Mario Bros original. No cal que afegeixi ni una sola paraula, ja saps de quin parlo. Doncs bé, només un any després, al 1986, van treure el Super Mario Bros. 2.

Jo veig això i em penso que és un bootleg estrany

Aquest joc tenia una dificultat infernal si la comparem amb la del SMB1. Hi havia bolets malignes que et mataven enlloc de donar-te vida, efectes climatològics, salts impossibles i un disseny de nivells quasi macabre. És tan difícil com intentar avançar a dues senyores grans per una vorera estreta. Apart d’això, els gràfics eren quasi iguals que al primer joc, i la música era exactament la mateixa. En sabem moltes coses d’en Shigeru Miyamoto, i ara una més: és molt gandul.

Bolet assassí + salt que ja em diràs tu + núvol dient “jeje aviam si et mors”

Super Mario Bros. 2 “USA”

El Mario que t’acabo de descriure no va sortir del Japó, i a Europa/EUA ben poca gent el coneixia. Sembla que la raó principal per la que Nintendo va decidir no exportar-lo va ser, precisament, per la seva dificultat. El senyor Howard Phillips, game consultant que treballava a Nintendo of America decidint si els jocs eren suficientment divertits (de veritat, ho diu ell), va pensar que el SMB2 japonès seria una experiència frustrant i gens divertida per al public yanki. Tampoc va ajudar que la recepció del joc no fos gaire bona en general.

Cap al final de la campanya de màrqueting del Yume Kojo que he mencionat per allà dalt, el 10 de juliol del 87, va sortir un videojoc coproduït per Nintendo (i Shigeru Miyamoto), anomenat “Yume Kojo: Doki Doki Panic”. Els protagonistes eren la família Imajin. En aquest joc queden ben representats els valors del festival: cultura internacional, imaginació, somnis, fantasia…

Lligant tot això una mica, que t’estic marejant: Nintendo va adaptar el “Yume Kojo: Doki Doki Panic” per a convertir-lo en el Super Mario Bros. 2 que veuria la llum als Estats Units (i la resta del món). Amb l’excuseta de que tot passa al món dels somnis, el jugador no posa tan en dubte lo friki que és el joc. Que sí, al Mario 1 aixafaves tortugues i et foties per canyeries, però és que en aquest llences verdures a bèsties transgènere (busca Birdo a la wikipedia) que escupen ous per la boca.

Diferències entre versions

Abans he dit que en Miyamoto és un gandul. És mentida i una falta de respecte a aquest absolut geni. Així que, per compensar, faré una llisteta (basada completament en aquesta) de les diferències que podem trobar entre el Doki Doki Panic i el “nou” Super Mario Bros. 2:

Disseny dels personatges

El joc original està protagonitzat pels 4 membres de la família Imajin. Nintendo va haver de donar-li dur a la closca per, apart d’en Mario i en Luigi, afegir-hi dos personatges més: en Toad i la princesa Toadstool.

Quin tros de cervell que deu tenir en Toad

Argument

Doki Doki Panic: es desenvolupa dins d’un llibre. Aquest llibre ens explica la història de la terra de Muu, on la qualitat dels somnis decidien la qualitat del temps del dia següent (sí, sí). Per aquest motiu, els ciutadans de Muu van inventar una màquina dels somnis, així sempre podien tenir somnis bons. Un dia, un gripau malèvol va envair Muu i va convertir la màquina dels somnis en una màquina de malsons. El llibre va caure en mans d’una família àrab. El seu animal de companyia, un mico, li dona el llibre als petits bessons Poki i Piki. Els bessons, molt entremaliats, arrenquen l’última pàgina del llibre, permetent al gripau malèvol sortir del llibre i segrestar els petits bessons. El mico enxampa la resta de la família, Mama, Papa, el seu fill Imajin i la seva parella Lina, i entren tots al llibre a salvar els bessons.

Super Mario Bros. 2: en Mario es desperta d’un somni estrany on un gripau malèvol ha maleït a la gent de Subcon, i resulta que s’ha despertat al mateix món que el del somni. Òbviament l’objectiu aquí és petar-te el gripau perquè s’acabi la maledicció.

Com veus no s’hi van esforçar gaire, però tampoc se m’acudeix una altra manera de fer-ho sense tocar molt el joc original.

Pantalla de selecció de personatge

Al Doki Doki Panic ens trobem amb un menú on pots triar i rejugar les pantalles que ja t’hagis passat (té funció de guardar partida). En canvi al Super Mario Bros. 2 simplement pots triar personatge cada vegada que et maten i seguir a la pantalla on t’havies quedat.

Més diferències?

No puc fer més apartats en aquesta secció perquè realment els dos jocs són quasi pastats en quant a desenvolupament. Canvien uns quants sprites, la pantalla de bonus, la de títol, les d’ending… i ja està! Podríem dir que in-game estàs jugant al mateix joc amb una lleugera capa de maquillatge.

Si vols veure més detalls i petites diferències en algunes pantalles, et convido que visitis aquest enllaç on van molt al píxel.

Conclusió

Com has vist, el cas d’aquest joc va ser ben peculiar. Jo personalment no en sabia absolutament res del SMB2 japonès, quan era petit. Fins i tot quan el vaig jugar al Super Mario All-Stars de SNES (sota el nom “The Lost Levels”), no sabia que aquest fos el joc que els japonesos coneixien com a Super Mario Bros. 2. De fet em feia fàstic de lo difícil que era i no el jugava mai, ni me’l vaig intentar passar. En canvi la versió USA/EUR, per diferent i estranya que fos, era més entranyable i bonica. També cal pensar que gràcies al Doki Doki Panic, la saga dels Mario té nous personatges que van fer la seva primera aparició al Mario 2 USA, com els bob-ombs, els Pokeys (cactus simpàtics), o els Shy Guys.
A mi m’ha agradat molt conèixer la història del joc, i més sent un dels primers que vaig jugar a la meva infància. Espero que t’hagi agradat a tu també! Au, que vagi bé!

Fonts: aquesta, aquesta, aquesta, aquesta i aquesta!